Anar a pagès

“No som els jar­di­ners del parc.” Així s’expres­sava aquesta set­mana un dels res­pon­sa­bles d’una explo­tació agrària que par­ti­cipa en el pro­jecte Fet al Parc. Es tracta d’una ini­ci­a­tiva per pro­mo­ci­o­nar l’acti­vi­tat agrària al Parc Natu­ral de la Gar­rotxa i des­ta­car la seva importància, cab­dal, per con­ser­var el ter­ri­tori. I pre­ci­sa­ment avui i demà se cele­bra el que es podria ano­me­nar cap de set­mana de por­tes ober­tes de la page­sia cata­lana amb més de 700 acti­vi­tats, també a les comar­ques giro­ni­nes, al vol­tant del pro­jecte Ben­vin­guts a Pagès! Es tracta de dues ini­ci­a­ti­ves molt llo­a­bles ja que del que es tracta és de valo­rar la page­sia i donar a conèixer els pro­duc­tes de la nos­tra terra, els pro­duc­tes de pro­xi­mi­tat. Però tot i aquest afany divul­ga­tiu i de defensa del sec­tor, hi ha el perill de fri­vo­lit­zar la page­sia i con­ver­tir aques­tes ini­ci­a­ti­ves en una mena d’experiència antro­pològica per conèixer una espècie humana sin­gu­lar, els page­sos. I com a filla d’una família pagesa, puc asse­gu­rar amb conei­xe­ment de causa que no som una espècie sin­gu­lar digna de ser exhi­bida o obser­vada. És de sobres cone­gut que la nos­tra page­sia ha de fer front a mol­tes pro­blemàtiques. I des de fa temps afronta els rep­tes i difi­cul­tats amb molta feina, pro­duc­tes de qua­li­tat, pro­jec­tes inno­va­dors i, per des­comp­tat, amb una gran pro­fes­si­o­na­li­tat i vocació. I expo­sar-la públi­ca­ment com si es tractés d’un pes­se­bre i els page­sos les figu­res, pot­ser no és la millor manera d’aju­dar a posar en relleu la importància de la page­sia dins la nos­tra soci­e­tat i la pro­fes­si­o­na­li­tat dels page­sos. Cal replan­te­jar-se seri­o­sa­ment l’ús de l’expressió “anar a pagès” com si es tractés de defi­nir una enti­tat amb iden­ti­tat pròpia i limi­tada. Sense obli­dar les con­no­ta­ci­ons nega­ti­ves de l’expressió. Una cosa és orga­nit­zar acti­vi­tats de foment del turisme per aju­dar a des­co­brir el ter­ri­tori, la gent que hi viu i hi tre­ba­lla, i el seu patri­moni gas­tronòmic i cul­tu­ral. I una altra és difon­dre una imatge que no s’ajusta a la rea­li­tat d’un sec­tor que és un dels pilars bàsics de la nos­tra eco­no­mia i de la nos­tra soci­e­tat. Si no som capaços de pren­dre consciència d’aquesta rea­li­tat, ens que­da­rem única­ment amb la imatge del pagès jar­di­ner. És cert que n’hi ha que ho sem­blen perquè tenen els camps com un jardí. Però al dar­rere hi ha molta feina i pro­fes­si­o­na­li­tat i poca recom­pensa i poc reco­nei­xe­ment.