Anar a pagès

“No som els jardiners del parc.” Així s’expressava aquesta setmana un dels responsables d’una explotació agrària que participa en el projecte Fet al Parc. Es tracta d’una iniciativa per promocionar l’activitat agrària al Parc Natural de la Garrotxa i destacar la seva importància, cabdal, per conservar el territori. I precisament avui i demà se celebra el que es podria anomenar cap de setmana de portes obertes de la pagesia catalana amb més de 700 activitats, també a les comarques gironines, al voltant del projecte Benvinguts a Pagès! Es tracta de dues iniciatives molt lloables ja que del que es tracta és de valorar la pagesia i donar a conèixer els productes de la nostra terra, els productes de proximitat. Però tot i aquest afany divulgatiu i de defensa del sector, hi ha el perill de frivolitzar la pagesia i convertir aquestes iniciatives en una mena d’experiència antropològica per conèixer una espècie humana singular, els pagesos. I com a filla d’una família pagesa, puc assegurar amb coneixement de causa que no som una espècie singular digna de ser exhibida o observada. És de sobres conegut que la nostra pagesia ha de fer front a moltes problemàtiques. I des de fa temps afronta els reptes i dificultats amb molta feina, productes de qualitat, projectes innovadors i, per descomptat, amb una gran professionalitat i vocació. I exposar-la públicament com si es tractés d’un pessebre i els pagesos les figures, potser no és la millor manera d’ajudar a posar en relleu la importància de la pagesia dins la nostra societat i la professionalitat dels pagesos. Cal replantejar-se seriosament l’ús de l’expressió “anar a pagès” com si es tractés de definir una entitat amb identitat pròpia i limitada. Sense oblidar les connotacions negatives de l’expressió. Una cosa és organitzar activitats de foment del turisme per ajudar a descobrir el territori, la gent que hi viu i hi treballa, i el seu patrimoni gastronòmic i cultural. I una altra és difondre una imatge que no s’ajusta a la realitat d’un sector que és un dels pilars bàsics de la nostra economia i de la nostra societat. Si no som capaços de prendre consciència d’aquesta realitat, ens quedarem únicament amb la imatge del pagès jardiner. És cert que n’hi ha que ho semblen perquè tenen els camps com un jardí. Però al darrere hi ha molta feina i professionalitat i poca recompensa i poc reconeixement.