Opinió

De reüll

El descans de la mòmia

És hora que posem fi a la humiliació de mantenir un monument a la dictadura

Encara no sabem si es farà justícia, si dilluns 10 de juny, a plena llum i sense nocturnitat ni traïdoria, la mòmia serà finalment traslladada del Valle de los Caídos al cementiri de Mingorrubio d’El Pardo. S’ho mereixeria tot i que la família s’hi oposi perquè en vida va lluir prou aptituds per no romandre ni un dia més en aquest atroç mausoleu que l’exalta com a heroi de la gloriosa croada contra la República. Francisco Franco Bahamonde, caudillo por la gracia de Dios, va escriure a sang i foc una llarguíssima i sinistra història de 40 anys de morts de guerra i de misèria, de judicis sumaríssims i execucions, de tortures, desaparicions i fosses comunes, de camps de concentració i treball esclau, de nadons robats, de repressió política, econòmica, cultural, lingüística, una plana d’infinita revenja fins a l’últim alè. Obsessionat per l’enemic interior –una categoria que mai s’esgota– va trobar en la dona de moral esgarriada la principal amenaça per a la recristianització de la societat i contra ella va dirigir tota la seva ira i crueltat: entre 1941 i 1985 milers de joves i adolescents de 16 a 25 anys, caigudes o en perill de caure (en el pecat, s’entén) van ser tancades en reformatoris i manicomis on van conèixer l’infern de la mà de les monges que les custodiaven. Aquestes i moltes altres són les bondats de la mòmia; és hora que descansi on li correspon i ens alliberem de la humiliació de mantenir un monument a la seva dictadura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia