Cordons sanitaris

Passada la ressaca de tres cicles electorals en poc més d’un mes, els partits prenen posicions en un escenari en el qual molta gent sembla que no té àvia. Que poden triar, fer i remenar. Fa la impressió que no entenen que si ara poden escollir amb qui es volen entendre és perquè la ciutadania els ha donat aquest poder. I a qui es deuen és a la ciutadania i als resultats de les urnes. Per això sobta quan partits com Ciutadans, el PP i, l’última moda, el PSC parlen de “cordons sanitaris”. Tot s’hi val per arraconar els independentistes, que, en un gir del seu guió fictici, són els dolents. No passa res que fossin els que van rebre el cops de pal dels cossos policials estatals i que tinguin gent a la presó per haver fet l’escandalós delicte de preguntar a la ciutadania què vol. Són els dolents. I, per tant, s’han d’aïllar. Aquesta intenció, que ja per si mateixa és prou indecent, ho és més quan mires qui són els que volen posar cordons sanitaris. Els primers, el PP. Aquell partit que a Catalunya no pinta pràcticament res en cap ajuntament. Un partit condemnat per corrupció, artífex d’una suspensió gratuïta de l’autonomia i que està disposat a entendre’s amb la ultradreta.

L’altre és Ciutadans. Aquella formació que viu de la manipulació, de la desinformació i que creu que democràcia és aplicar un 155 perpetu a Catalunya. D’aquests dos, PP i Cs, un ja no n’espera res de bo. Però sorprèn molt, massa, el PSC. Que Jaume Collboni en algun moment hagi estat disposat a pactar amb Manuel Valls és greu. Aquell partit socialista de Pasqual Maragall ha desaparegut. No en queda absolutament res i pren una deriva que els acosta més als que parlen de cordons sanitaris antiindependentistes que al partit que liderava l’olivera.

Per definició, un cordó sanitari s’ha d’aplicar a una formació homòfoba, masclista, misògina o antidemocràtica. Allò que vindria a ser la ultradreta que tots tres partits normalitzen al Senat i al Congrés. Però no contra partits que simplement tenen un ideal de país diferent del teu. És demostrar molt poc.