Venjança de l’emperador

Per amenitzar la celebració del Fòrum de les Cultures de Barcelona, l’any 2004, van ser exhibides en una sala refrigerada unes dotzenes dels guerrers de terracota de mida natural trobats a milers a Xian, la ciutat que havia estat la primera capital imperial de la Xina, molts segles abans que Pequín. Vaig preguntar a Oleguer Sarsanedas, relacions públiques del Fòrum, si no ens trobàvem davant d’unes rèpliques perquè se’m feia estrany que les autoritats culturals xineses haguessin expedit tan lluny unes escultures tan fràgils i tan valuoses. En Sarsanedas es va posar seriós: “Tenim un certificat que en garanteix l’autenticitat.” He hagut d’anar a Xian per confirmar la meva reserva: “Disposem d’unes reproduccions perquè circulin pel món.” No s’immuten: “Som molt bons, imitant, sigui un rellotge, unes sabates, un robot o els guerrers fets esculpir pel nostre primer emperador fa més de dos mil anys.” Devia ser un certificat de minuciosa i acurada imitació.

Els xinesos no són conservacionistes. Ja ho hem vist parlant de Pequín. Tots els observadors s’exclamen que, sent Xian una de les ciutats més antigues del planeta, ofereixi al nucli urbà material arqueològic tan escàs per ser admirat: dues torres en forma de pagoda de construcció medieval, un tram de muralla, i poca cosa més. El primer emperador, però, es reservava una sorpresa. Uns pagesos van trobar fa uns anys un cap de terracota. Va ser el primer de milers i milers de caps, cada un amb el seu cos corresponent. L’emperador que va seguir al primer els havia fet destruir. Ara Xian es dedica a reconstruir-los peça a peça. La venjança ajornada en el temps per primer i segon emperadors no deixa de donar satisfaccions a Xian: els turistes hi van en massa.

Compten trobar molts més guerrers en formació. L’excavació no s’atura. Expliquen que aquests soldats protegeixen la tomba de l’emperador, la qual s’ha de localitzar al darrere de la gran desfilada. Miren de trobar-la. Jo, que vinc de la cultura pessebrística, i encoratjat per la perspicàcia demostrada en el Fòrum de Barcelona, em pregunto si la tomba no és al davant i no ens trobem davant d’una adoració.

L’estesa de guerrers, observable des d’un punt elevat, té un efecte hipnòtic. Els xinesos, que són tants, s’impressionen com nosaltres davant la multitud? Un guia diu que cada cap és el retrat exacte dels guerrers reclutats per l’emperador. Un altre, que són producte de la fantasia dels escultors. Com sigui, jo hi reconec el meu oncle Ramon, que era mariner, i un arquitecte que viu prop de casa i també porta bigoti. Trobo els soldats d’edat avançada. Aquests reservistes havien de protegir l’emperador? L’arqueologia sempre és provisional.