En caiguda lliure

Aquesta setmana acaba el judici als independentistes. Quatre mesos en els quals hem hagut de sentir-les de tots colors, amb el denominador comú del falsejament sense rubor de la veritat per part de la fiscalia. Desconsola veure com els advocats de les defenses, que demà començaran a argumentar les demandes d’absolució, confien en un Tribunal Suprem sense prejudicis i equànime, i per això s’hi deixaran la pell per demostrar allò que tots ja sabem, saben, però prefereixen obviar: no hi va haver cap cop d’Estat a Catalunya. Res més lluny, perquè l’independentisme va preferir seguir amb l’eterna desunió i encetar un sense rumb, abans que avançar amb violència. Els al·legats dels acusats seran obviats per un tribunal que només calcula l’abast de l’escarment i del seu descrèdit.

El judici més mediàtic i observat de la democràcia ha posat de manifest com de repressora pot ser la justícia i que poc garantista es torna un estat quan uns quants diputats i eurodiputats en qüestionen el funcionament. La judicatura és irònica i cruel i el judici no farà altra cosa que eixamplar la distància entre la cúpula judicial i la societat que li va confiar impartir justícia. L’Escola Judicial de Catalunya només acull un 8% d’aspirants a jutge catalans. Té més tirada entre els llicenciats en dret la defensa dels drets humans, la lluita per la igualtat i les llibertats –tots lligats a l’exercici de l’advocacia– que no pas l’oposició a jutge i la integració en un aparell judicial estatal carca i repressor, quan li cal.

Els casos de La Manada, l’eutanàsia de María José Carrasco o la frivolització de les agressions sexuals ens demostren com de lluny resta ja el poder judicial dels ciutadans. No estranya que sigui més important acreditar qualsevol idioma estranger que el català per accedir a la judicatura. Ni que el sistema judicial estatal hagi baixat al lloc 58è del món en independència, segons el World Economic Forum, per sota d’Aràbia Saudita o Botswana, i sigui la quarta pitjor justícia europea. I a més, com les llistes d’èxits musicals... sembla que seguirà enfonsant-se.