De set en set
Perplexitats
Durant aquests últims quatre anys, o potser fins i tot més, m’he trobat moltes vegades defensant Ada Colau de les crítiques exercides des de diverses bandes i per diferents motivacions. Tant és així que, de fet, més que colauista, m’he sentit contrària als anticolauistes. Ara mateix, però, tinc una certa sensació de perplexitat. No només davant de la temptació de Colau de rebre el suport de Manuel Valls per continuar com a alcaldessa de Barcelona. També en relació amb el fet que n’hi ha que insisteixen que no els estranyen els possibles acords que pugui fer amb el PSC i amb Valls perquè és una arribista sense escrúpols: sincerament, segueixo sense veure-la sota la llum d’aquesta definició. A la vegada, però, em causa perplexitat que aquells que justifiquen que Colau vulgui continuar com a alcaldessa, peti qui peti, ho facin amb l’argument que allò important és l’oportunitat de seguir aplicant el seu programa d’alt contingut social. No soc precisament original en suggerir que el suport de Valls (i potser fins i tot el del PSC) no sembla que sigui per fer polítiques socials.
És així que arribem a una altra justificació de la possible decisió de Colau: no es pot supeditar el govern de Barcelona al procés. Això, fins i tot per superar la divisió entre el bloc independentista i l’unionista. D’acord que Colau va trencar amb el PSC per l’aplicació del 155, però es pot ignorar que hi ha presos polítics amb el consentiment dels socialistes? I com es transcendeix tal divisió quan el suport de Valls no és a canvi de res, sinó, d’entrada, perquè no hi hagi un alcalde d’un partit independentista? Colau afirma que no participarà en “operacions estranyes”. D’acord amb el que assenyalava ahir Josep Maria Fonalleras en un article a El Periódico: com s’ho faria per no participar-hi quan, després d’acceptar en la nit electoral el triomf d’ERC a Barcelona, si ara considera que pot ser alcaldessa és perquè Valls l’ha temptat amb tres vots?