L’independentisme unit mai serà vençut

No ha pogut ésser, perquè el sentit comú s’ha esgarriat en el temps. Però la posició de l’ANC de Cassà de la Selva proposant un acord de govern entre ERC i JxC, empatats a regidors amb només tres vots de diferència, em semblava i em sembla una aposta encertada, necessària i que requeria un obligat compliment, perquè qualsevol altra opció no reflecteix la voluntat dels ciutadans i s’allunya de la idea de país que tenim una majoria. El pacte dels antics convergents amb l’únic regidor socialista torna a posar sobre la taula una crisi de confiança entre els dos partits majoritaris en el catalanisme polític que no fa augurar res de bo. La voluntat d’acord que promou l’ANC s’ha de traslladar amb més contundència a tots els municipis on encara no se sap qui serà l’alcalde aquest dissabte. És incomprensible i una constant decepció que pesi més la història de desavinences i que no se suturi la ferida sinó que s’hagi aprofundit, quan molts dels actuals protagonistes són nouvinguts al món de la política local, i es mereixen un vot de confiança i que els allarguin la mà, al marge de les sigles que els aixopluguen.

“El pueblo unido jamás será vencido”, cantaven els xilens de Quilapayún a meitat dels setanta, i aquest himne va esdevenir el cant de lluita de tots els pobles de Llatinoamèrica. Si ho mirem amb perspectiva nostrada, podem dir que l’independentisme unit mai serà vençut, però estem molt lluny d’aquest supòsit, com s’ha demostrat en les eleccions europees (tanta falta de perspectiva històrica, de present i de futur, hi ha acumulada en els fons d’armilla dels partits?) i s’està veient en les negociacions dels pactes per governar els ajuntaments. A Cassà de la Selva només tres vots de diferència! I a Llagostera, JxC va guanyar només per sis vots ERC, i ara tenen 5 i 4 regidors, mentre que la CUP, amb tres, ha acabat decantant la balança pactant un govern de progrés amb els republicans, amb algun entrebanc més dels esperats. Des del vot de confiança cap a tots els representants acabats d’escollir al meu poble, considero que la posició ideal és la d’un govern d’unitat, fins i tot sumant-hi l’únic regidor socialista, que al contrari del de Cassà no decanta la balança, i intentant treure el millor que cadascú pot aportar a la causa comuna.