“Ho tornarem a fer”

Alguna cosa hauria de dir sobre el final del judici. Però què, que no s’hagi dit? Les crides al diàleg, a l’exercici de la política, a l’absolució... En les al·legacions finals, els acusats van insistir-hi. Jo, com Xavier Melero, advocat de Quim Forn, opino que aquelles últimes paraules no calien. Els jutges no estan per sentimentalismes ni súpliques. Molt menys els fiscals, que s’hi delecten. Ara: també entenc que després de quatre mesos de seguir en silenci el judici contra les seves persones, d’haver escoltat forçosament impertèrrits tots els penjaments i falsedats que se’ls han dirigit i d’haver aguantat presó durant dos anys, alguna alenada verbal havien de produir, si se’ls donava l’oportunitat. Jordi Sànchez va dir al tribunal: “No voldria estar a la seva pell.” Que difícil és posar-se a la pell, també, d’un pres com Jordi Sànchez i tots els altres. Que difícil projectar-hi alguna reserva.

“Ho tornarem a fer.” Què tornarem a fer, estimat Jordi Cuixart? Què, que no condueixi de nou a la presó i ens torni a afligir? Deus voler dir que ho farem millor, suposo. Com ho farem millor? Qui en tindrà la responsabilitat? El president Torra insisteix també en l’asseveració. A ell adreço també les preguntes. El president ho fia a una sentència dura. ¿Que no volem l’absolució? Amb un resultat o altre, com insistirem a fer-ho? Torno a Melero, el més astut de l’equip d’advocats. Es va avenir a acceptar el delicte de desobediència, que és menor i menys penat que tots els altres. Entre el setembre i l’octubre del 2017 la majoria dels acusats van desobeir el Tribunal Constitucional i altres instàncies judicials de manera sostinguda. No s’hi val a fer un retret a Melero: que no és veritat que vam desobeir? Que no es tractava d’això? Melero va anar més enllà: bona part dels acusats també van desobeir les lleis, instruccions i fulls de ruta que ells mateixos s’havien imposat: la independència proclamada no va tenir efecte, la bandera espanyola no va ser arriada, no hi va haver control de país, les estructures d’estat no es van veure enlloc. Europa va reaccionar en contra. Ningú no va reconèixer la nova entitat política...

Entenc que aquesta apel·lació a tornar-ho a fer va dirigida a la gent, la bona gent que es va reunir a la Rambla el dia 20 de setembre, que va anar a votar, que va posar les esperances en la proclamació de la independència, que ha patit amb les detencions i presó dels líders, els exilis i el judici. S’ha de mantenir la tensió: “Ho tornarem a fer.” Però a la gent se li ha de dir la veritat, ara inexcusablement. No ha sortit bé i no hi ha repetició mimètica possible. Ho farem d’una altra manera. Com? Amb qui dirigint-ho i aplegant voluntats? Jordi Turull va introduir un matís menys frenètic: “Ens en sortirem.”