Investidura

Tant com els xinesos fan servir els mòbils i tant com costa amb aquests aparells mantenir un contacte amb l’exterior. Les eleccions municipals i europees em van atrapar a la Xina. Havia votat prèviament per correu. El meu mòbil és tan elemental que es converteix en una eina inútil. M’haig de refiar dels altres. Les notícies arriben tartamudejant, incompletes o antigues. “Mira: Maragall ha guanyat a Barcelona.” És una enquesta de fa deu dies. Però es confirma: Ernest Maragall ha guanyat les municipals de Barcelona. “Puigdemont i Comín entren al Parlament Europeu.” Ja veurem si els faciliten l’entrada. Les expressions d’alegria o de contrarietat s’han de reprimir. Al grup hi ha un senyor que es diu de nom de baptisme Cid –“por motivos familiares largos de explicar”–, i que du lligada a la bossa una bandera espanyola. Uns asturians molt simpàtics no projecten cap adhesió a l’independentisme català. Silenci, no discutirem pas, acabem el viatge en pau. Entre altres motivacions he vingut a la Xina, com es diu, a “desconnectar”. I a Mataró? “Ha guanyat en Bote.” En Bote, David Bote Paz, és el candidat del PSC. Ha estat alcalde els últims quatre anys amb una minoria ínfima. “Per quant?” Impossible trobar la resposta.

Un cop a casa. Maragall ha guanyat per vots però està empatat amb Colau en regidors. L’astut Manuel Valls –no s’és primer ministre de França impunement– ofereix a ella els seus vots perquè no governi un independentista. Els acceptarà l’antiga antisistema? El desenllaç, avui, amb vot secret i urna. Avui, a les dotze, em vestiré amb americana i corbata i aniré a la investidura de David Bote. Li falta un regidor per a la majoria absoluta. La trobarà amb els comuns.. Bote no ha pogut en aquests quatre anys fer gaire cosa perquè l’Ajuntament no té diners i perquè ha governat amb poquíssims regidors, però ha posat intensament en pràctica la facultat política d’acompanyar la gent. Te’l trobaves pertot, sempre i a qualsevol hora. La solteria li ha facilitat la mobilitat. L’estampa humana li ha reforçat la imatge: és gros, alt, amb un cap que sempre sobresurt. M’havia dit que temia el triomf d’ERC, més que res pel corrent general favorable a aquest partit. ERC ha quedat segon, a distància. Té uns candidats més distants, ja els ho vaig advertir. En el mandat anterior Bote havia començat governant amb Convergència, que comptava de cap de llista amb Quim Fernández, també sempre visible, afable i eficaç. Van trencar amb motiu de l’1-O. JuntsxCat ha prescindit de Fernández, ha comès tots els errors possibles i ha quedat reduït a dos regidors. El PP, cap. Vox, cap. La CUP, ni un per haver-se seccionat. Ja ho veurem. Per ara, és un Ajuntament més desbrossat.