A la tres
Pànic a Europa
Començo a pensar que sí, que Europa els fa por. Pànic. Ja li va passar fa dos anys al jutge Llarena, que va acabar retirant les euroordres contra Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí (i Meritxell Serret, que ningú se’n recorda però que també és a l’exili) perquè la justícia europea no li donava la raó i no li concedia l’extradició de cap d’ells. La Junta Electoral (la sacrosanta Junta Electoral) va intentar en el seu moment que els tres mosqueters (Puigdemont, Comín i Ponsatí) no es poguessin presentar a les eleccions europees. I s’ho van haver d’empassar. I ahir, la rebequeria la va continuar la Junta Electoral Central (la sacrosanta Junta Electoral Central) negant-se a acceptar l’acatament que Puigdemont i Comín van fer de la Constitució Espanyola via un notari belga. Curiós. Sobretot si es té en compte que, com recordava ahir l’advocat i crispeter Gonzalo Boye, la mateixa Junta Electoral (la sacrosanta Junta Electoral) ha acceptat que tres senadors acatessin la Constitució via un document fefaent. Ni aigua, li volen donar a Puigdemont (ni a Comín, ni a Ponsatí quan sigui eurodiputada si un dia o altre hi ha Brexit). Ni Puigdemont ni Comín i, és clar, ni Oriol Junqueras, a qui el Suprem també li nega anar a Europa. Marchena, que s’ha passat tot el judici també pendent d’Europa, no vol que Junqueras surti de territori espanyol. “El seu desplaçament implicaria d’entrada la pèrdua de control jurisdiccional sobre la mesura cautelar que l’afecta, i això des de l’instant mateix en què l’acusat abandonés el territori espanyol”, va dir. Més clar, l’aigua. Por de qualsevol decisió judicial que vingui d’Europa. Por a perdre’n el control. No volen córrer riscos. Perquè saben que els corren. I si per això cal deixar orfes de representants els més d’un milió i mig de catalans que els van votar, doncs això, que s’hi quedin. Ni Puigdemont, ni Comín ni Junqueras. Més d’un milió i mig de vots vetats. “Potser el que els fa por és que el cas arribi al cor d’Europa”, deia ahir la flamant eurodiputada Diana Riba. Por? No, Diana, no. Pànic.