El mal ambient del pacte

Els pactes postelectorals municipals han generat mal ambient. Han deixat per a la reflexió general que a aquest país li és difícil acceptar la cultura del pacte. Per posar un exemple: va ser poc edificant després d’unes eleccions l’ambient existent dissabte passat a la plaça Sant Jaume de Barcelona i vist en directe per televisió. A la plaça hi havia gent que es considera enganyada. No n’hi ha per a menys. El votant de Ciutadans com ara defensors de Manuel Valls i creient que l’ex-primer ministre francès era la solució per desbancar la Colau de l’alcaldia. Ada Colau és considerada per aquest votant el mal de tots els mals. Els manters, la immigració, la prostitució, les bicicletes, etc. Aquest votant ha vist que gràcies els seus vots tindrà l’Ada Colau quatre anys més d’alcaldessa. Decepcions també en els ajuntaments on ERC ha pactat amb els socialistes marginant a l’oposició Junts per Catalunya, socis en el govern de la Generalitat, i decepció i gairebé depressió dins de l’independentisme en ajuntaments concrets quan no ha estat possible acords entre ERC i JxCat. Quan s’ha condemnat un o l’altre a l’oposició. Em deia un alcalde que presidida un Ajuntament independentista que no pensa donar cap joc a l’oposició. Que els arraconarà. Que farà plens cada tres mesos i que si l’oposició vol quelcom, que li ho diguin per escrit. Trist. Molt trist, quan la paraula Ajuntament prové precisament que s’ajunten les ments.

A partir d’avui. Perquè ahir era dia per celebrar acords difícils d’entendre i per pair disgustos, i vist el que s’ha vist en les municipals del dinou, caldrà en les campanyes electorals que els partits polítics expliquin amb claredat amb qui pactaran després de les eleccions, o bé encara més senzill: establir segones voltes per a les eleccions dels alcaldes.