1.195

En els darrers dies han aparegut dues notícies d’escala diferent però igualment alarmants i dramàtiques. Una de les dues notícies és de caràcter local i l’altra és d’àmbit mundial. La primera notícia és la xifra que dona títol a aquesta columna. En una enquesta a peu de carrer s’ha acreditat que fa pocs dies el nombre de sensesostre que han dormit al carrer a la ciutat de Barcelona ha arribat a 1.195 persones i ha marcat un màxim històric. Tothom podria acreditar que aquesta és una realitat present a tota la geografia catalana i que els cartrons s’amunteguen en racons diversos d’una nit a l’altra. El repte des del món local és saber trobar una resposta convincent i efectiva i començar a reduir aquesta xifra i posar fi a les causes que la provoquen.

La segona notícia ens parla d’una xifra escandalosa de refugiats en el món: més de 70 milions de persones amb una proporció d’infants que fa esgarrifar. Després ve la distinció entre refugiats i desplaçats però la veritat crua i dura és que en el món contemporani els conflictes de tota mena han generat uns moviments de població sense precedents. Molts milions de persones s’han vist obligades a abandonar els seus llocs d’origen i han hagut d’emprendre el camí de la por tractant de fugir de la violència. Milions de persones amuntegades passant gana i tota mena d’adversitats climàtiques o no. El fracàs de la civilització assoleix així unes dimensions increïbles i esdevé una denúncia de la incapacitat dels organismes internacionals de posar fre a la barbàrie. Europa plora i lamenta encara els morts de les seves dues guerres, però els escenaris de la violència fanatitzada s’han anat movent i desplaçant cap a altres indrets que també interpel·len el món i la mateixa Europa. A escala local i a escala mundial, dos reptes morals i polítics que ens interpel·len.