Gaziel a la platja

Primer bany de mar de la temporada. Aigua una mica esverada i algues surant que fan nosa, però molt bé. Gaziel, parlant d’art, lamentava que al contrari dels paisatges de les pintures, que els pots anar a veure en viu si tant t’agraden o que els reconeixes si ja els has vist, no es pugui fer el mateix amb les senyores nues que sovint poblen els quadres. Gaziel hauria d’haver vingut avui amb mi a la platja. El topless s’imposa en dones de totes les edats i constitucions, algunes dignes de ser pintades. Més enllà, hi ha una zona de nudisme. Sembla que un home tan tocat i posat com Agustí Calvet no hauria de fer aquestes observacions, però tothom té un moment de defalliment. Les trobo en el llibre ¿Seré yo español?, que aplega els articles que va publicar al diari El Sol de Madrid entre 1925 i 1930 i que va ser editat fa poc amb pròleg de Francesc-Marc Álvaro. En un altre article explica que va a la platja: “Estoy a la orilla del Mediterráneo, tendido sobre la arena, desnudo, los brazos en cruz, materialmente aplastado bajo este implacable sol de España.” “Desnudo?” Tots sabem què volia dir anar nu per la platja als anys vint. M’afiguro Gaziel amb samarreta i les carbassetes de surar. No parla de dones nues com les dels quadres, és clar. La que hi anava més mostrava els turmells.

A mi, el Gaziel que escriu en castellà se’m fa feixuc, artificial i grandiloqüent. Al final sempre acaba sent un senyor de Sant Feliu de Guíxols que escriu el castellà com li sembla que a Madrigal de las Altas Torres li aprovaran. Massa esforços per evitar la catalanada, massa ull posat en el Siglo de Oro. En això, Josep Pla va tirar més pel dret. Gaziel és bo, molt, escrivint en català: les memòries, els reportatges sobre Castella, els records de Sant Feliu “de la Costa Brava”... Una constant es manté en molts llibres i escrits: l’obsessió per Ibèria, per la Península segons ell políticament “inacabada” i “esguerrada” pel fet que Espanya i Portugal vagin cada una pel seu compte. En un article afirma que el perfil esquerre de Ferran el Catòlic es correspon amb la silueta de la Península: al clatell, Catalunya i València; el forat del nas, Lisboa. Diu que el rei mira cap a Portugal doblement disgustat: per no haver completat ell la unitat i perquè els seus successors no hagin culminat l’obra. S’entén que Gaziel advoca per una entesa entre els dos països, no per una conquesta.

Tal com descriu “la orilla del Mediterráneo” on pren l’“implacable sol de Espanya”, veig que es tracta més o menys la meva platja d’avui, encarada a llevant. Mentre Ferran d’Aragó està obsedit amb Portugal, el clatell català es vol molt majoritàriament desenganxar del cap. Vells litigis, alguns servits per Ferran i successors, sobrevenen. Què en diria Gaziel?