Foc i humitat

Per no fer-nos el rar i per respecte a la gent de l’interior que l’ha patida tant, els del Maresme ens hem abstingut de propagar que hem notat poc o moderadament la recent onada de calor. El meteoròleg de TV3 Eloi Cordomí em va dir que era degut al fet que tenim l’aigua del mar dos graus per sota del que és habitual. A mi em sembla que hi ha una raó de més pes: ha estat una calor seca, d’origen desèrtic. A la costa, la calor que ens mata i ens fa anar per casa i pel carrer com ànimes en pena és la humida, l’habitual a causa de la massa d’aigua del mar, estigui a la temperatura que estigui. No reaccionem al termòmetre sinó a l’higròmetre. Vint-i-cinc graus a l’estiu és una temperatura en principi raonable. Fins i tot trenta. Carregada d’aquositats és molt pitjor que els trenta-sis o trenta-set eixuts d’aquests dies. Per contrast amb el que és normal, no diré que hem trobat la calor deliciosa però sí que no ens ha fet navegar entre la xafogor que fa suar, ens estova el cervell i ens deixa inservibles per a qualsevol activitat.

La calor, la sequedat i la sequera, han estat els causants necessaris del foc virulent i destructiu de la Ribera d’Ebre. La millor descripció literària d’un incendi forestal, la tenim al final de la quarta part de la novel·la publicada el 1912 La vida i la mort d’en Jordi Fraginals. L’autor, Josep Pous i Pagès, sembla que n’hagi viscut un perquè, si no, no s’expliquen ni la minuciositat ni el dramatisme. El pobre Fraginals ha invertit tota la fortuna en l’adquisició d’un bosc. El comença a desbrossar per treure’n rendiment. S’hi cala foc. Ell mateix mira d’apagar les flames que pugen i baixen per la muntanya. L’ajuden uns jornalers i unes dones que subministren cantirets d’aigua. Els esforços són inútils. La ruïna és al final total. A ningú, en cap moment se li acut cridar els bombers. Hi havia bombers per cridar a Catalunya l’any 1912, fora de les proximitats urbanes? En l’incendi de la Ribera d’Ebre els bombers i els forestals han fet una feina fantàstica i admirable. La tècnica hi ha ajudat. Han passat més de cent anys, és clar. Pensem, però, que encara als vuitanta i noranta del XX hi va haver focs molt més indòcils i devastadors. La millora no té discussió.

O sí? Ara vindran les queixes per la falta d’efectius humans i tècnics. Es tornarà a parlar de les gestió del “territori”: l’excés de boscos, la falta de conreus, la despoblació del camp. Cal posar-hi remei. Ho escolto cada cop que hi ha un foc d’aquesta magnitud. S’han de fer estudis, reunions, comissions... És com després d’unes eleccions, quan tots els partits sembla que s’hagin de conjurar per evitar els alts índexs d’abstencions. Després, res. Al Maresme hem tingut alguns incendis forestals de categoria, fa anys. La humitat, només la humitat, no els evita.