Cridat a Sabadell

Tot en ordre a Sabadell. El subterrani del mercat on deixo el cotxe fa l’olor d’escata, sang i nevera que a mitja tarda, quan tanquen, fan tots els mercats, i La Llar del Llibre, d’on m’han cridat perquè presenti Sota el barret, fa l’olor fresca del paper blanc. M’hi han cridat els seus tres germans propietaris. Una llibreria pot avui mantenir tres famílies? “No ens podem queixar, paguem les factures i els sous...” “I no hi ha hagut topades entre vosaltres? De vegades les famílies...” “Som com els germans Dalton.” No s’assemblen als Dalton però són molt iguals entre ells. La Llar del Llibre de Sabadell, situada al centre, darrere l’ajuntament i en una zona de vianants amb cafès i botigues, va patir fa uns anys els efectes de la crisi de la llibreria Catalònia de la ronda de Sant Pere de Barcelona. Una colla de llibreries havien volgut gestionar la llibreria històrica fundada per Antoni López Llausàs i mantinguda per Josep M. Cruzet, i es van picar els dits. Van haver de tancar-la. Ara és un McDonalds. Una mica més i han de tancar també les llibreries associades. La Robafaves de Mataró, la principal del grup, ho va fer. Des de llavors, el local s’ha mantingut inactiu. Ara s’hi fan obres. M’han dit que s’hi posarà una botiga d’aparells ortopèdics. Els paletes entren si surten i l’antiga Robafaves fa l’olor de resclosit dels locals sense vida. Tanta com n’havia tinguda...

Déu-n’hi-do la gent de Sabadell que s’ha sentit “cridada” a la presentació del llibre que recull articles publicats en aquest diari. Més que a Mataró, la meva ciutat. No m’han cridat d’enlloc més. Ni de Girona, on sembla que hauria de tenir més lectors perquè hi ha la matriu d’El Punt Avui. No me’n queixo. És per constatar una vegada més que ningú no és profeta a la seva terra. Jo no soc profeta ni local ni en general.

Em faig la presentació jo mateix, perquè no tinc en Manuel Foraster que me la faci. D’entrada, un record per a en Foraster, l’amic autèntic i escriptor fantàstic mort fa uns anys. Ens havíem presentat llibres respectius en aquesta llibreria. Ell vivia a Barcelona però era d’aquí, on estava vinculat amb La Mirada, l’editorial que recupera textos de la Colla de Sabadell, de la qual aquest any se celebra el centenari. Trabal, Oliver, Obiols... Insisteixo a dir que els articles de Sota el barret estan impregnats dels efectes del procés independentista. Ens hem entristit, s’ha evaporat l’escuma de xampany d’articles anteriors. Em falta en Foraster, practicant del sentit de l’humor i el distanciament analític que, segons deia, és propi de la gent de Sabadell. Comentant-lo amb ell, el procés seria una altra cosa, i jo també. Havia escrit tants articles per donar-li satisfacció... La Llar del Llibre té entrada per dos carrers. La dualitat, els corrents d’aire vitals i vivificadors...