Mirador
Priscilla Ferrater Mora i la càtedra de Girona
Priscilla Cohn Ferrater Mora va morir el dijous 27 de juny al seu domicili de Villanova, a Pennsilvània. Amb el seu marit, el professor Ferrater Mora, havíem inaugurat, el 1989, la càtedra que porta el seu nom i l’havíem preparat i pensat conjuntament. Quinze mesos després, el 30 de gener del 1991, Ferrater va morir d’un atac de cor coincidint amb un viatge que feia a Barcelona per parlar de la càtedra i per presentar la seva darrera novel·la. A partir de llavors vaig tenir un contacte molt estret amb la Priscilla, que va assumir amb il·lusió i empenta els projectes que havíem començat i que ens ha acompanyat en tots els nostres plans fins al final de la seva vida, vint-i-vuit anys després de la mort de Ferrater.
La Priscilla ha votat sempre els Demòcrates i ha estat molt interessada en la política (també en el procés català cap a la independència), sobretot en la política social, de defensa del medi ambient i dels animals, dels quals va ser pionera a l’hora de reconèixer-ne els drets. Perquè és obvi que, si nosaltres tenim obligacions morals envers els animals, aquests tenen drets, el dret de no ser maltractats, el dret de ser respectats. La Priscilla va fer moltes campanyes en favor dels animals, a Girona, a Tossa, a Anglaterra, als Estats Units i arreu. Hi va ajudar econòmicament i amb implicació personal. Va ser vegetariana i després vegana. En això ens va influir a tots, i certament a Ferrater, que gràcies a ella es va incorporar a una defensa forta dels drets dels animals. Els articles de Ferrater contra els toros, per exemple, van ser molt criticats per cercles espanyols que sovint esperen que aquells a qui admiren pensin ben bé com ells.
Priscilla va ser una dona amb fortes conviccions cíviques i ètiques. Després de fer una tesi de filosofia sobre Heidegger, va ser professora d’ètica durant més de trenta-cinc anys a la Universitat Estatal de Pennsilvània, i va escriure llibres i articles en anglès i en espanyol. Un llibre molt destacat, escrit amb el seu marit, va ser Ética aplicada (1981), que era un llibre absolutament avançat en molts dels temes que tractava. I va ser una persona senzilla, tot i provenir d’una família jueva molt benestant. Les seves dues grans passions van ser el suport al seu marit i la defensa dels animals. Ha ajudat la Càtedra Ferrater Mora sempre que se li ha demanat. Ara li feia molta il·lusió veure acabada la versió en línia del Diccionario de Ferrater. Abans de morir va saber que efectivament s’havia enllestit la feina. En va estar contenta i, ja al llit, va somriure complaguda. La trobarem molt a faltar.