La pilona i l’ascensor

La pilona és aquest aparell habitualment de ferro que, posat estratègicament a la via pública, impedeix el pas de vehicles de quatre rodes. Actua com a mecanisme de protecció de les persones quan aquestes conviuen amb els vehicles. Els ascensors, en canvi, són monstruosos però han facilitat la vida a les grans ciutats i és un aparell que ajuda a la mobilitat. De pilones n’hi ha de fixes i de retràctils, amb llum o amb bandes reflectores. Les retràctils a vegades s’acompanyen d’un llum semafòric que avisa del moviment que fa, en ascens o descens, en previsió de possibles accidents. La seva funcionalitat és la de privar el pas a determinats vehicles que no tenen el dret de pas i també de l’estacionament improcedent o perillós que actua de protecció dels més febles, els vianants. Els ascensors s’han perfeccionat molt però encara en queden de fusta, de portes manuals i de funcionament que fa patir. Les pilones i els ascensors s’han universalitzat. Com que ja ens hi hem acostumat, sovint no ens adonem de la seva existència. La perillositat de les pilones no hi ha dubte que és ensopegar-hi, sigui amb el cotxe o a peu quan hi topes maldestrament en no veure-la. La conseqüència sol ser desafortunada en tots dos casos amb efectes dolorosos per a la butxaca o per a la cama. Recordo el primer dia que van posar la pilona de control d’accés a la zona restringida d’aparcament. El costum de no haver de mirar res va comportar que més d’un usuari hi impactés. Són punyeteres perquè s’obren i es tanquen quasi per sorpresa. Si està semaforitzada, has de preveure el verd, mirar que no passi cap vianant, no impacientar-te, actuar amb sang freda i pensar que aquesta peça de ferro t’està ajudant. Sempre cal veure-ho positivament. En l’ascensor el perill és quedar-t’hi tancat. La por encomana el més valent i s’han donat casos d’haver de rescatar els usuaris per la trapa que hi ha al damunt. Però ajuda a pujar pisos sense esforç o a remuntar desnivells com el de Vista Alegre.

Avui, com cada dia, em disposo a sortir de casa amb el cotxe i, també i des que hi ha la pilona, porto a mà el comandament que em permet activar-la, abaixar-la i així sortir còmodament. Oh!, sorpresa! La pilona està abaixada i el semàfor no funciona. Deu estar espatllada? Sí, efectivament, ho està. Sembla que un vehicle no la va veure –després d’un any que fa que està instal·lada encara hi ha usuaris que no hi paren atenció– i en l’impacte va malmetre el mecanisme d’activació. Un accident normal, hem de pensar. Però en els dos anys de funcionament, no ha estat activa més d’un mes seguit. Les avaries i les topades dels vehicles han estat la norma. A vegades penso que som una mica dropos tots plegats, uns per no parar atenció als obstacles i els altres per lents i ineficaços en el manteniment de les estructures mòbils. L’ascensor de Vista Alegre està espatllat i ja fa dos mesos que no funciona. I em fa pensar que pilona i ascensor, funcionament inclosos, són una metàfora de la nostra ciutat pel que fa al funcionament general: l’entrada sud, els plans especials de la Devesa i les Pedreres, la neteja, la gestió de l’aigua, la circulació, els drets socials...i la de les pilones i ascensors que no funcionen. Avui, quasi tres mesos després de la darrera avaria, aquesta pilona continua en els tallers de l’empresa de manteniment. L’ascensor, després de dos mesos, va pel mateix camí. La parella pilona-ascensor, com a metàfora, i nosaltres de ciutadans insatisfets.