Un Girona de primera

Tot i que ho sabia pel diari, em va trencar el cor veure com desmuntaven la graderia nord de Montilivi i el camp del futbol del Girona tornava a recuperar el mateix aspecte que tenia abans de l’ampliació del camp a 14.500 seients i d’una imatge que semblava més d’acord al que s’espera d’un equip que vol estar a l’elit del futbol estatal. Però les coses són com són i, després de dos anys a primera divisió i d’un final de temporada que va fer que d’un equip pràcticament salvat es passés a un equip incapaç de sumar quatre punts més en deu partits, el retorn a segona divisió es va fer inevitable. Mirat en positiu, els aficionats del Girona van estar dècades somiant la segona divisió però, ara que havien tocat el cel, un cert sentiment de decepció no es pot evitar. I malgrat tot el Girona ja no és aquell club que tant ha patit en diverses fases de la seva existència. M’agrada recordar que vaig trepitjar la gespa de Montilivi el dia de la inauguració del camp, el 14 d’agost de 1970, amb un Girona-Barcelona que van guanyar els blaugrana. No jugava, és clar, però com a membre de l’infantil del Girona vaig anar a recollir pilotes i això em va permetre estar a tocar d’ídols com ara Gallego i Rexach, que només vèiem als diaris o als cromos. Montilivi havia de ser el rellançament d’un Girona que deixava Vista Alegre i volia pujar a segona divisió. Va arribar a segona B per una reestructuració, però durant 40 anys les va veure de tots els colors. Ja com a periodista vaig cobrir el dia a dia del Girona quan va baixar a regional preferent, al mateix nivell que el Farners o el Cerdanyola de Mataró. Després va tornar a tercera i segona B, però també va caure al pou de la primera catalana. Arribar a segona A, amb el desaparegut Josep Gusó com a president, va ser un somni, però els patiments no es van acabar. Esportivament es va salvar la papereta, però econòmicament allò va ser molt complicat, amb Josep Delgado com a salvador i propietari fugit de la justícia. Però es va tirar endavant. L’actual propietat li ha donat al club alguna cosa més que jugar a primera. Li ha donat una estructura professional i una influència inimaginable. Certament s’ha perdut la categoria, però el Girona està preparat per ser un dels grans de la segona. I competirà. Val la pena donar-li suport. Això no és garantia de pujar a primera, segur, però un dia el Girona tornarà a l’elit.