Opinió

Tribuna

Les arts a l’educació

“Cal ressituar l’oferta d’aprenentatges artístics cap a “l’aprenentatge al llarg de la vida” i abordar, d’una vegada, la incorporació de les arts a l’escola i a l’institut

Jorge Wagensberg deia que hi ha dues formes de coneixement: el que ens procura la ciència, que persegueix “la intel·ligibilitat del món material”, i el que ens procura l’art, que persegueix “la comunicabilitat de les complexitats inintel·ligibles”. Dues maneres que els humans tenim d’aproximar-nos a la realitat: l’una, basada en la raó i el pensament lògic, de progressió lenta i contrastada, que ha donat lloc al vast desenvolupament científic i tècnic de la humanitat; l’altra, basada en la sensibilitat estètica, en la intuïció subjectiva, capaç de galopar lluny, de viatjar al fons de l’inconscient, de percebre o inventar universos inèdits.

L’educació integral de la persona hauria de contemplar ambdues formes de coneixement. Però això demanaria l’articulació del binomi educador/creador, cosa que impedeixen les inèrcies respectives, sobretot les estructurals: l’escola entesa com a clos del “magisteri” i uns currículums docents, sobretot a secundària, que exclouen les arts o les incorporen residualment, atapeïts com estan de continguts que fan pensar més en el resultat d’una negociació corporativa que en una elaboració pedagògicament fonamentada. Alguns centres esparsos apunten cap a un nou model: és el cas recent, per exemple, de les escoles pilot que s’estan posant en marxa al Prat de Llobregat, que incorporen la música o la dansa o el teatre com a competència transversal curricular. És el cas també dels “centres integrats”, sobre la base dels graus professionals artístics: l’Institut-Escola Oriol Martorell, que integra l’educació primària i secundària amb la música i la dansa; i el Conservatori Professional de Dansa de l’Institut del Teatre, que integra l’educació secundària amb la dansa. Són les excepcions que confirmen la regla. I també són referències que assenyalen un camí.

Les arts són imprescindibles en l’educació integral de les persones, com a mínim per tres raons. Em primer lloc, perquè són llenguatges en els que cal estar alfabetitzat, aprendre-hi “a llegir i a escriure”, per comprendre el patrimoni artístic de la humanitat, per poder-se expressar creativament, per poder participar plenament en la vida cultural de la comunitat sigui com a públic sigui des de la iniciativa cultural i artística. En segon lloc, perquè les arts comporten una altra via de percepció de la realitat, vinculada al “pensament lateral”, activadora de facultats singulars, que resulten ser de gran utilitat per a la vida i també per a altres aprenentatges. I, en tercer lloc, perquè són un poderós factor d’educació emocional i d’inclusió social: autoconeixement, gestió de les emocions, reconeixement social, empatia amb la diversitat, treball en equip, interacció comunitària...

De moment, l’oferta d’aprenentatges artístics se circumscriu al defora del currículum i l’horari docents. Cal ressituar aquesta oferta cap a “l’aprenentatge al llarg de la vida” i abordar, d’una vegada, la incorporació de les arts a l’escola i a l’institut. La Llei d’Educació de Catalunya (2009) ja incorpora els plantejaments de la Unió Europea i de l’OCDE i el seu desenvolupament ha establert “la competència cultural i artística” com a competència transversal de l’educació primària i de l’educació secundària. Cal fer-ho realitat i superar les inèrcies adverses. Per dalt, a parer meu, amb l’establiment d’un Programa de Govern Interdepartamental d’Arts i Educació que articuli el model i l’impulsi a mitjà termini. I, per baix, amb programes locals consorciats entre Govern i Ajuntaments, des de la proximitat i amb la implicació directa de la ciutadania, a la mida i amb els accents de cada lloc, de cada equip. Només així serà possible fer-ne una causa comuna que dissolgui “cercles viciosos” i articuli el “triangle virtuós” que conformen l’Ajuntament (polítiques reformadores properes), el sistema educatiu obligatori local (coneixement pedagògic) i la comunitat que conforma la ciutat petita o el barri (pares-mares i agents socials, entre els quals els agents culturals i artístics). Un triangle poderós quan hi ha una idea que s’ho val i que es guanya el cap i el cor de la gent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.