Aplicaria Podem el 155?

Pedro Sánchez se’n va anar ahir a Los Desayunos d’Europa Press i, tot i que va deixar clar que es reunirà les vegades que faci falta amb Pablo Iglesias per negociar la seva investidura, es va fer una pregunta molt més important del que pot semblar inicialment. “Estem a les portes de la sentència del Tribunal Suprem, amb els independentistes que no han renunciat a la via unilateral, i que diuen que ho tornarien a fer”, va explicar Pedro Sánchez i, tot seguit, es va preguntar en veu alta: “Si ho tornen a fer, Unidas Podemos donarà suport a l’aplicació, que no desitjo, del 155?” La interrogació retòrica que es feia Sánchez en veu alta és, francament, molt reveladora. Primer, perquè deixa clar que per governar a Espanya, entén ell, s’ha d’estar disposat a aplicar l’article 155. I segon, és clar, perquè fent aquesta pregunta en veu alta a Podemos, el que fa Sánchez és contestar-la ell mateix. I deixar-nos clar que ell sí que aplicaria (tornaria a aplicar, vaja) el 155. El PSOE del talante de sempre. És per això que encara em costa més d’entendre el pacte aquest de JxCat i el PSC a la Diputació de Barcelona. I més després de veure el paperàs que li va tocar fer al portaveu de JxCat, Joan Carles García Cañizares, durant la sessió d’ahir. Va parlar d’escoles, de biblioteques, de cohesió territorial, de diàleg i, quan va arribar l’hora de justificar el pacte, va fugir d’estudi, com si la situació que travessem no fos excepcional. Probablement, perquè l’única alternativa que tenia a la situació per no encendre més els ànims era tocar el violí i deixar passar el temps. Ja ho vaig escriure dies enrere, però a mi em sembla (i més vista la reacció aïrada del candidat d’ERC Dionís Guiteras després del ple, que va ser tan aïrada com moderada havia sigut la seva intervenció durant la sessió), que la legislatura serà (continuarà essent) molt complicada. I que, vistos els pactes, ningú està en condicions de donar lliçons a ningú. Potser l’única cosa positiva que en traurem de tot plegat, per trist i dolorós que sigui, serà que començarem a saber la veritat i a descobrir que d’unitat, d’unitat unitat, fa temps que no n’hi ha. I ja saben vostès que per refer qualsevol cosa, el primer que cal fer és reconèixer que s’ha trencat.