Creativitat a Praga

Tinc molta sort: he pogut ser uns dies a Praga, però no “de turista” sinó “per aprendre”. Els cursos Erasmus+ per al professorat donen sentit al fet de bellugar-se: no s’hi va pas –a Oslo, Lisboa, Malta o París– per a un dolce far niente ni a fer shopping sinó per millorar la competència docent. Aquest juliol he après un munt en el curs Encouraging creative thinking, organitzat per ITC International. Praga, com la nostra Barcelona, està també envaïda pel turisme massiu i consumista, superficial: això pot ofegar-la una mica. És la quarta ciutat europea més visitada (8,5 milions de forasters): Londres, París i Roma en són les altres. Això no sembla tenir cap solució fàcil ni amable. Praga, amb 1,3 milions de residents (el doble si comptem l’àrea metropolitana), és la 14a ciutat més gran de la Unió Europea: capital històrica de Bohèmia, residència principal de diversos emperadors d’Europa (com ara Carles IV, al s. XIV), ciutat destacada per als Habsburg i vinculada a força reformes religioses i revolucions. Vaig gaudir visitant el convent de Santa Agnès de Bohèmia (una dona del s. XIII, canonitzada només el 1989), on s’ha instal·lat el Museu d’Art Medieval. Aquests edificis són els primers d’estil gòtic de tot Bohèmia, plens d’objectes encisadors i amb pocs “turistes”: imagino que s’amunionaven a altres llocs de la ciutat. Un altre punt que em va interessar va ser el Clementinum, seu –fins fa no gaire– de les principals biblioteques del país. Suposa el segon complex d’edificis més extens de Praga (uns 20.000 m²), majoritàriament d’estil barroc. Havia començat al s. XI amb una petita capella, sent després un convent dominicà i, des de 1556, un rellevant col·legi jesuïta. Al s. XVII es va fondre amb la Universitat Carolina i el 1773 s’hi va crear un observatori astronòmic i meteorològic i una biblioteca, visitables, inoblidables. Hi conserven força elements relacionats amb Tycho Brahe i Comenius, per exemple. Sempre m’impressionen aquests detalls. Praga va ser, des de principis del XVII, el centre astronòmic del món: hi va anar a treballar el millor observador, Tycho Brahe (que descansa definitivament a l’església de Tyn), que hi va convidar el millor teòric: Johannes Kepler (va escriure-hi la seva Astronomia nova). L’excèntric emperador Rodolf II d’Habsburg –resident al castell de Praga fins a la seva mort, el 1612– hi té força a veure, ja que va promoure l’alquímia, l’astrologia, els autòmats i rellotges, els enginyers i també els nostres astrònoms. Aquesta tradició científica –que fa de connexió entre Copèrnic i Galileu– va tenir continuïtat: no sé jo si, sense ells, hauria triomfat la revolució científica. De fet, Praga ens parla d’innovació, de creativitat, de pensament. Recomano que els docents ens formem també més enllà dels llindars de la nostra terra i llengua pròpies: això obre la ment. En concret, el pensament creatiu –que era l’objecte de la meva estada– és una habilitat docent clau i una actitud metodològica imprescindible: fomentar la imaginació, provocar l’espontaneïtat i el gaudi a la vida quotidiana. Praga ens en parla. L’educació no és ni un joc ni un hobby, és una responsabilitat. I Erasmus+ no és una “agència de viatges”, és créixer i formar-se: ho assumim? En parlem millor?