Davant la festa major

La fes­ti­vi­tat del Carme, cele­brada ahir, fa de pòrtic de la festa major d’estiu –de fet, la veri­ta­ble, la prin­ci­pal– de Llo­ret. En temps pretèrits diuen que hi havia fires i, pos­si­ble­ment, els esta­bli­ments ambu­lants roma­nien a la vila fins a la diada de Santa Cris­tina i aju­da­ven a donar una nota de color al llarg del pas­seig. En el nos­tre poble la Verge del Carme és home­nat­jada des d’anys i panys amb una plaça i un car­rer, curi­o­sa­ment sepa­rats l’una de l’altre. A la plaça hi ha una cape­lleta ados­sada a l’antiga casa Gras­sot amb la imatge de la patrona. En el car­rer hi ha unes majòliques del segle XVIII que per­pe­tuen l’advo­cació. La cele­bració del Carme a Llo­ret ha tin­gut alts i bai­xos. Pels volts del 1960, a la plaça s’hi feien bàsica­ment sar­da­nes. Més tard, cap al 1990, s’hi va començar a fer un dinar de veïns, després alguna atracció per a la mai­nada i, encara final­ment, a més de les sar­da­nes, ball de nit. La festa de la plaça tenia un pal de paller: Josep Fer­rer Marquès, que va morir el 2017. Al car­rer del Carme la cele­bració ha rebro­tat després d’uns anys de certa qui­e­tud. Al vol­tant del 1980 els comer­ci­ants del barri orga­nit­za­ven un bere­nar popu­lar obert a tot­hom i feien ball amb toca­discs. També algun any van fer jocs per a la mai­nada i con­cur­sos de ves­tits de paper. Els comer­ci­ants d’ara han revi­fat una mica la festa –a vega­des tras­lla­dada al cap de set­mana– amb exhi­bició de les pun­tai­res locals i actu­a­ci­ons de grups musi­cals –corals i con­junts d’hava­ne­res– i un sopar popu­lar a la nit. Enguany, el nou rec­tor, Mn. Mar­tirià Bru­gada, ha vol­gut apor­tar alguna inno­vació i ha orga­nit­zat una pro­cessó que ha unit les dues vies que hono­ren la Verge. Per a altres anys, porta alguna altra idea que té per esce­nari el mar. No sabem quina res­posta pot tenir, perquè per als llo­re­tencs la nos­tra pro­cessó marítima pre­fe­rida, i fins ara única, és la de Santa Cris­tina, el 24 de juliol. Aquest dia Llo­ret encara retroba totes les seves essències ances­trals i fa les “pas­sa­des” tra­di­ci­o­nals –cer­ca­vi­les–, la pro­cessó marítima amb les rega­tes de lla­guts S’amorra, amorra, la missa solemne a l’ermita, la degus­tació d’un esto­fat per a més de cinc-cen­tes per­so­nes a la plaça del Pi, el senyo­rial ball de plaça davant de les auto­ri­tats, a la plaça de l’Ajun­ta­ment, i moltíssims altres actes que tes­ti­mo­nien la fide­li­tat llo­re­tenca a la seva història, mal­grat la vida moderna i la dedi­cació al turisme. Els matei­xos visi­tants foras­ters tenen ocasió de cons­ta­tar-ho i de par­ti­ci­par-hi. I que duri.