Un arròs al jardí

Dimarts passat els visitants que arribaven a mig matí als Jardins dels Alemanys de Girona es trobaven amb la sorpresa d’una taula llarga i magníficament parada. En un dels cantons del jardí, un grup de cuiners vigilaven com un d’ells preparava un fantàstic arròs a la cassola, fet amb arròs de Pals, que poc després una vintena llarga de persones, encapçalades per l’alcaldessa Madrenas, degustarien. Dic que l’arròs era fantàstic perquè vaig tenir la sort de ser un dels que en van menjar, acompanyat per un cava Oliveda i amb el parament de Can Pou. Tot plegat organitzat pel col·lectiu Girona Bons Fogons, que presentava als mitjans les 13es Jornades de l’Arròs, que es fan a Girona fins al 31 de juliol. Als restaurants del col·lectiu –Àpats, El Celler de Can Roca, Divinium, El Duc de l’Obac, EGG Gastronòmica, Novara, La Riera de Sant Martí Vell, Massana, Occi i Umai– es trobaran plats d’arròs fets amb les diferents varietats del que es cultiva a Pals. Exquisidesa de quilòmetre zero. Tony Vallory, ànima i president de Girona Bons Fogons, va passar el testimoni al cuiner Jaume Vila, de la Banyeta, que ja presideix el col·lectiu i que va ser qui va cuinar l’arròs, deliciós, hi torno.

De l’agradable conversa entre cuiners, periodistes i tutti quanti, en va sortir un fet que considero remarcable. Parlant de restaurants de la ciutat que portin molts i molts anys sota la mateixa direcció familiar, i a risc d’oblidar-ne algun, van sortir el Boira i Can Marquès, però Pere Massana em va fer recordar que el 1986 van obrir El Celler de Can Roca, el Massana i El Balcó, i Toni Vallory hi va afegir el Cocolino. Va ser, doncs, un gran any, pels èxits dels estrellats germans Roca i del també estrellat Pere Massana, que s’ha expandit amb el Nu i amb una botiga de delicatessen, per l’extraordinari nivell de qualitat d’El Balcó i per la persistència i qualitat del Cocolino. Ara Girona és una ciutat on es menja molt i molt bé, que té cuina d’autor, cuina tradicional, excel·lent cuina asiàtica i una gran varietat de restaurants de nivell per a tots els preus. I no em vaig estar de recordar els grans restaurants de la ciutat que van ser Saratoga, Màxim’s, Sant Agustí, Joker o Rosaleda, que van durar el que van durar però que van marcar un camí d’excel·lència perquè mai no es pogués tornar a dir allò que per menjar bé a Girona calia anar a Figueres (és a dir, al Motel).