Pagès de poble

Semblar un pagès de poble’ vol dir ser rude, simple, bast, poc intel·ligent o tot alhora, i per descomptat, es tracta d’una comparació no massa positiva. Fa uns dies, en un sopar de feina, vaig sentir aquest comentari en una conversa distesa entre companys la qual cosa em va portar a escriure aquesta columna. Dues curiositats: la primera és que no he trobat aquesta frase fent una recerca ràpida pels canals tecnològics actuals tot i que sí s’hi poden trobar altres expressions catalanes més poc conegudes, i la segona és que la frase es conjuga en masculí essent força estrany aplicar-se a una dona (’pagesa de poble’). Estrictament parlant, no sóc pagesa ni visc en un poble, però les dues condicions (’pagesa’ i ’de poble’) formen part de la meva trajectòria vital ja que pertanyo a aquell col·lectiu de catalans que tenen les seves arrels en entorns rurals d’origen pagès, però que han hagut d’abandonar el poble i l’activitat agrària per a tenir unes opcions laborals que l’entorn d’origen no els podia oferir.

Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’any 2011 (última dada disponible) els ocupats al sector d’agricultura i pesca a Catalunya eren 62.954, la qual cosa representava el 2,08% del total d’ocupats. Quinze anys abans, el 1996, la xifra d’ocupats era 70.891 i el percentatge en relació al total del 3,21%. L’evolució que mostren aquests números parla per sí sola. El camp català porta despoblant-se des de dècades. Preus desfavorables, competència extrema de productors estrangers, excessius riscos (meteorològics, d’ingressos o de collita), progressiva reducció de subvencions, etc. han portat a abandonar les explotacions arreu del territori català.

Curiosament, els ingressos del pagès només depenen de la venda dels seus productes, determinant-se en un entorn molt competitiu en el qual els productors agraris no poden influir. Però l’activitat agrària, a banda de fer créixer fruites o animals, té un paper fonamental a l’entorn, en tant que preserva i manté els terrenys, evita l’erosió i garanteix la biodiversitat. Podríem dir que aquest és un efecte extern positiu del sector agrari, del que ens beneficiem tots, però pel qual el pagès no obté cap tipus de remuneració a canvi.

El recent incendi, originat a la Ribera d’Ebre i que va afectar també les comarques d’El Segrià i Les Garrigues, ha posat novament de manifest la importància de l’activitat agrària com a reguladora i conservadora del territori. Les imatges d’aquest incendi, amb camps cultivats amb el seu verd intacte rodejats de boscos calcinats d’un color ennegrit pel foc, és prou il·lustrativa de la necessitat de tenir superfície cultivada. Algú posa en dubte, doncs, si ens calen més pagesos (i pageses!) de poble a Catalunya?