La gran novel·la d’un poeta rus

“Caminaven, i tot caminant cantaven Eterna memòria. A les pauses, els peus, els cavalls i l’alenar del vent semblaven continuar l’entonació del càntic.” Així comença, amb un enterrament, El doctor Givago, traduïda al català per Joan Cornudella. He dubtat llargament entre tres o quatre obres abans de decidir que aquesta novel·la de Borís Pasternak m’acompanyaria, amb el desig que també els acompanyi, durant les tres setmanes en què redactaré una nova tanda d’“ombres d’estiu”. Potser ha influït en la decisió el fet que, recentment, vaig veure al Grand Palais de París una exposició, Rouge, que resseguia l’evolució de l’art “soviètic”: d’aquella eclosió avantguardista, en què els artistes van creure en un art nou posant-se al servei de la Revolució, al “realisme socialista” imposat pels dictats del règim de Stalin. Molts d’aquells artistes avantguardistes, a la vegada decebuts davant de les formes totalitàries de l’estat soviètic, van ser marginats i víctimes de represàlies. N’hi ha que no ho van poder suportar i van suïcidar-se, com també va ser el cas de molts ciutadans que havien cregut en la Revolució. Tinc presents les Memòries d’un revolucionari, de l’escriptor Victor Serge, que hi explica els suïcidis diaris a Sant Petersburg un cop el procés revolucionari va trair-se amb la instauració d’un sistema dictatorial que els ofegava.

Borís Pasternak també va creure en la Revolució, però igualment va sentir-se decebut davant del règim comunista i horroritzat davant de les purgues estalinistes. En principi, ell volia treballar poèticament per a la Revolució, però li sortia una poesia intimista que va ser bescantada pel realisme socialista; amb tot, s’hi va voler adaptar, però va fracassar mentre es distanciava d’un règim que no va purgar-lo perquè, diuen, Stalin va considerar que estava massa als núvols per ser “perillós”. Mort Stalin, va voler publicar inútilment El doctor Givago a l’URSS. Ho va poder fer a Itàlia (Feltrinelli Editor), i per això el títol original és Il doctor Zivago, que, de manera intimista, també parla de les il·lusions i decepcions que van seguir a la Revolució Soviètica. Ho sé perquè he vist molts de cops l’adaptació cinematogràfica de David Lean. Així que he pensat que era hora que em posés a llegir la novel·la. Pensant en els hiverns que descriu, potser també serà una manera de contrarestar la calor d’aquest estiu.