En volem més

Les exposicions no són un món de coneixements tancat. Malament quan en surts sense la necessitat de voler-ne saber més. Una bona exposició és aquella que continua fora del museu: t’estimula a devorar llibres d’especialistes, a buscar desesperadament a Google dades d’un aspecte que només aborda tímidament... Una exposició és un enamorament, una mossegada, un perfum, un virus contagiós, un nou xip mental. De Feminismes!, al CCCB, en surts amb golafreria de sabers. I amb una sensació d’insatisfacció combativa. No només en volem saber més, d’aquest ferm activisme que va emergir als setanta i de la seva genealogia de cabdells, sinó que en volem més en la nostra quotidianitat. I en els museus. No volem gestos puntuals, no volem que el treguin a lluir com una mona de fira, volem polítiques que l’integrin plenament en les institucions artístiques. La xarxa de Museus d’Història i Monuments fa temps que camina cap a aquesta direcció. El 2017 va crear el grup de treball Museus i Gènere per esmicolar els vells, però encara vigents, patrons masculins que dominen les col·leccions, la recerca, les activitats educatives, la difusió a les xarxes socials, les adquisicions d’obres... El pròxim 16 de setembre farà una nova jornada oberta als professionals. La xarxa de Museus d’Art es troba en procés de gestar la seva pròpia comissió. I des d’aquí no podem deixar d’encoratjar-los. Perquè en volem més.