A la tres
La sentència
“Em pregunto si per al PSOE la negociació amb Podemos no era mica una pantomima
Ales portes de la sentència de l’1-O, i després del que hem vist aquesta setmana en els debats de no investidura de Pedro Sánchez, començo a pensar que en realitat en cap moment el PSOE ha treballat perquè a Espanya hi hagi de veritat un govern de coalició. A les portes de la sentència de l’1-O, deia, probablement l’executiu de Sánchez sabia des del primer moment que l’estratègia per a la seva investidura era forçar l’abstenció del PP i de Ciudadanos, però que per això abans calia el festeig i posterior fracàs del possible pacte amb Podemos. Per això em pregunto (diguin-me malpensat) si tot plegat no ha estat una mica una pantomima, una representació i una gesticulació necessària perquè Sánchez provi d’arribar allà on volia arribar. No ho sé. Ho pensava divendres al vespre després de veure la contundència amb què s’expressava la vicepresidenta en funcions del govern espanyol, Carmen Calvo. “L’executiu està preocupat”, va dir, “per la situació com afrontarà la sentència amb els independentistes”. I va demanar a PP i a Ciudadanos que “moguin fitxa” perquè quan aquesta arribi a Espanya no hi hagi un govern en funcions. “Hem de poder actuar amb cohesió, convivència i defensant la qualitat de la democràcia espanyola”, va concloure. I ja saben vostès què vol dir, que a Madrid diguin que afrontaran la reacció a la sentència amb “cohesió, convivència i defensant la qualitat de la democràcia espanyola”. La sentència, que aquí tant la vivim com un daltabaix i no sabem com organitzar-nos, per a Madrid també és un gran escull. I què fa Sánchez? S’hi prepara. No vol ser un president en funcions quan arribi. I, malauradament, prefereix estar apuntalat per PP i Ciudadanos en comptes de per Podemos. Asseure’s i parlar, establir una negociació, a Espanya, quina llàstima, és sinònim de feblesa. I, suposo, Sánchez ja en té prou amb la feblesa dels seus resultats electorals. No en vol més. Ha triat, o així m’ho sembla a mi, comoditat en comptes de coratge polític. Estan preocupats pel terratrèmol que pugui provocar una possible sentència condemnatòria i ja s’hi preparen. Voldria pensar que aquí també.
