Estem cremats

El ple del Parlament va aprovar dijous dues mocions del PSC i els comuns que insten el govern a presentar d’aquí a un mes com a màxim el conjunt d’actuacions i les ajudes econòmiques pels afectats de l’incendi de la Ribera d’Ebre, les Garrigues i el Segrià, que aquest mes de juny ha cremat més de cinc mil hectàrees de conreus i bosc. La proposta depèn de la creació, també, de dues oficines tècniques que coordinin la restitució de conreus, xarxes de regadius i explotacions ramaderes i la neteja dels boscos cremats. Mentrestant, diumenge, un grups de pagesos afectats van tallar la carretera C-12 entre Flix i Maials per exigir que es quantifiquin les ajudes. “Voleu boscos, cuideu els pagesos” i “Estem cremats, prou enganys” són les dues pancartes que van lluir els manifestants, que reclamen que no es perdi més temps i els quantifiquin les ajudes. El temps és una arma de doble tall, després d’un incendi forestal. Perquè el foc esdevé un dels trastorns més importants que pateixen els ecosistemes terrestres. Quantes desenes d’anys calen per regenerar un bosc? I quants han de passar perquè un camp de conreu recuperi la seva capacitat productiva? I quants diners costa tot això, si hi sumen els danys que ha patit la xarxa de regadiu? El bosc es recuperarà molt lentament, però els propietaris de les terres no en tenen, de temps. Al camp tot ha de seguir un ordre perfecte –un temps– perquè no s’acabi perdent. “Ja n’hi ha prou, de reunions, volem que arribin els diners per a tots els afectats de l’incendi perquè, si no, correm el risc de tenir un despoblament rural gran que ocasionarà, a més dels incendis, l’erosió de la terra”, va denunciar diumenge el president d’Asaja de Lleida, Pere Roqué, que va ser el sindicat convocant de la protesta. Una protesta en què no hi eren ni la resta de sindicats del sector agrari ni els alcaldes de les poblacions afectades. I en aquest cas, com en altres casos, si no anem tots a una hi tenim més a perdre.