Poesia i prosa

Un dels aprenentatges més complicats de culminar amb èxit és saber desempallegar-se dels efectes negatius de les frustracions. De fet, ja és molt aconseguir relativitzar-los i provocar que ens perjudiquin al menys possible. I si tenim la capacitat de positivitzar totes les sensacions que genera la insatisfacció, per convertir-les en elements que ens permetin créixer emocionalment i posar les bases adequades per rebutjar tota la part de negativitat que destil·len, ja no en parlem. Una de les bases per assolir l'objectiu és ajustar les metes fixades a les possibilitats i capacitats reals que tenim. No caure en aquesta distorsió, no tenir una visió desenfocada de la nostra realitat en connectar-la amb el nostre entorn és un primer pas molt important. Cal marcar fites realistes, i marcar-se les pautes correctes per arribar-hi: assolint coneixements, adquirint destreses i habilitats. I sobretot, saber bé el que es vol aconseguir i marcar-se uns patrons i unes tasques concretes i clares. Només d'aquesta manera ens podrem exigir el que és possible. No sempre hi arribarem, es clar, però és la via més consistent i segura per intentar-ho sense sortir-ne més malmesos del compte. Els somnis, tan eteris, tan perfectes, tan complets, tan perfumats, s'obtenen a través d'un camí molt més prosaic: a traves de la constància, de seguir i mantenir uns horaris, de la suor, de l'esforç. El món ens ofereix molts aparadors engalanats, però s'ha d'aprendre a triar, concentrar-nos en el que ens interessa, en el que desitgem, comprovar si tenim les qualitats i la capacitat suficients per arribar-hi i dedicar-hi tots els nostres esforços. No es pot tenir tot, i aquest hauria de ser el primer lema que ens curés dels efectes de les frustracions.