Estimat agost

Hola, delaguard de nou. El dia quatre, la Rosa Peroy va dir: “Se m’està fent llarg, l’agost.” L’Anna Sàez Mateu va reblar: “Li sobren 31 dies.” Són periodistes lleidatanes, molt bones i incisives. Sembla que a Lleida l’estiu és especialment incòmode, i l’agost, que n’és el pic, amb més contundència. Jo, en canvi, soc un entusiasta d’aquest mes patrocinat per August, un emperador romà que em cau prou simpàtic i que té, com ell, una gran i diversa personalitat. És calòric i també tempestuós, té menys sol que el juliol –dedicat a Juli Cèsar– i sembla que en tingui més. El gener és la seva rèplica: si “quan el dia creix el fred neix”, quan minva és més invasiva la calor. De l’agost tothom en parla, per queixar-se’n o per les alegries que subministra. Hi vaig néixer, i de petit l’esperava. Quan ets petit fa il·lusió acumular anys. De gran és una murga, però una mena d’inèrcia fa que segueixis estimant i esperant el “teu” mes.

L’altre dia em trobava assegut a les cadires exteriors d’un bar. Com que el carrer on és manté la condició de rambla, l’airet refrescant hi circula, com passa amb tots els accidents fluvials. Tota aquesta gent que passa ha sortit a buscar l’airet. Se la veu feliç de ser al carrer, de fer vacances, de trobar coneguts que la resta de l’any no saluda, de vestir com li dona la gana: pantalons curts, sandàlies a retaló, la primera samarreta arrencada de l’armari... L’Ajuntament de Barcelona no vol que les piscines municipals restringeixin el topless. Que no van els homes amb el pit a l’aire? Que no és senyal de llibertat? Homes i dones practiquen la lliberat en l’estació on l’agost s’ubica. Peroy, Sàez: què heu de dir davant d’aquest argument?

La terrassa del bar és plena. Els que hi busquen taula projecten mirades d’impaciència als que hi som asseguts. El cambrer em diu: “no es pensi que fem el gran negoci, molta gent s’hi passa tota la tarda havent demanat només un cervesa o un cafè amb gel”. Digui el que digui, em sembla que sí, que és un negoci. “Fer l’agost” està pensat pels amos dels bars. Ara, si es tracta d’una indirecta perquè cedeixi la cadira als que l’esperen...

La mare m’explicava que aquell agost va ser especialment calorós, com no n’havia viscut cap d’altre. És estrany perquè a finals d’aquest mes, que és quan vaig sortir a la llum, les tempestes són abundants, el termòmetre baixa momentàniament i els bars han de córrer a recollir les cadires perquè no se les enduguin les rierades.

Fa dos anys, Peroy, Sàez, vaig donar de baixa l’agost com a mes preferit. Se’m va morir el germà, molt a la vigília del meu aniversari. Aquest agost he estat avi per primer cop. Un segon agostenc a la família. Què haig de dir del mes que compensa defuncions amb natalicis?