A la tres
Cornuts i pagar el beure
“Ni a Catalunya ni a Espanya hi ha pressupostos, i nosaltres, aplicats com som, ja tornem a les retallades
Som ben aplicats, nosaltres. Ho dic perquè, tal com es va saber ahir, es veu que el Departament d’Economia de la Generalitat ha ordenat a la resta de conselleries que continguin la despesa i que, a partir d’ara, no només no en facin cap que no estigui pressupostada sinó que a les empreses públiques els ha ordenat un ajust pressupostari del 6%. I ja saben vostès que quan es diu això d’un “ajust pressupostari” és un eufemisme per demanar-los que, en realitat, facin retallades. Som ben aplicats, nosaltres. Expliquen els del departament d’Aragonès que tot això passa per culpa del govern de Madrid, que com que està en funcions (i fa tota la sensació que hi estarà durant molts mesos, vist el sidral que tenen muntat) no ha actualitzat la bestreta que ha de pagar a la Generalitat i que, com que s’ha de treballar amb els números del 2018, això són 874 milions de menys que rebrà la Generalitat. I això, sumat al fet que la reforma de Montoro sobre l’IVA repercutirà també en 482 milions de menys, farà que la Generalitat deixi d’ingressar aquest any uns 1.300 milions. El vicepresident Aragonès ja es veu a venir que això no es resoldrà en els propers mesos i, aplicats com som, ni que la culpa sigui de la paràlisi política espanyola, nosaltres ja fem ajustos (això que jo en dic retallades). Som ben aplicats, nosaltres. I més encara quan, vist el panorama en el govern català, de lliçons en poden donar poques. Amb una suposada majoria independentista al Parlament, el cert és que el govern català ja fa dos anys que és incapaç d’aprovar uns pressupostos. Els darrers van ser els del 2017, i ni l’any passat ni aquest els comptes del govern s’han pogut actualitzar. Essent així, Pedro Sánchez es limita a dir que mentre no hi hagi govern no hi pot fer res (i somriu per sota el nas mentre fa aquest xantatge) i Aragonès ja fa dies que també ens adverteix (a nosaltres, a la CUP, al PSC, als comuns...) que si no hi ha pressupost a Catalunya el més normal seria anar a eleccions. I mentrestant, vostè i jo (que som els administrats) anem fent allò de cornuts i pagar el beure. Per partida doble, ara, de tan aplicats que som.