Hannibal ad portas

El 217 abans de Crist, el general cartaginès Anníbal es va plantar a la Península Itàlica i va aconseguir importants victòries contra els romans. La batalla de Cannes va ser una d’aquestes grans victòries cartagineses, en la qual els romans molt superiors, van ser envoltats i eliminats pels cartaginesos i, sobretot, es va demostrar que els romans no eren invencibles i que podien ser derrotats quan les coses es feien bé i de manera coordinada. Anníbal tenia via lliure per atacar Roma i acabar d’una vegada per totes amb l’imperialisme romà que amenaçava tota la Mediterrània. Va córrer la brama que Anníbal i els cartaginesos ja eren a les portes de Roma, el terror va escampar-se per la ciutat i semblava imminent l’assalt, però Anníbal s’ho va repensar. Anníbal sabia que atacar els murs d’una ciutat li costaria un alt preu i que hauria de lamentar un bon nombre de baixes, i va començar a fer una feina diplomàtica per rebre reforços exterior que mai arribarien. Anníbal va vèncer però no es va saber aprofitar de la victòria. En aquest impàs els romans van agafar la iniciativa i van traslladar la guerra a Hispània, van aconseguir obrir nous escenaris i noves batalles que van afeblir i dividir als cartaginesos que, finalment, van perdre la guerra i van haver de rendir-se. Anníbal va perdre-ho tot per no haver sabut guanyar. Mai sabrem que hauria passat si Anníbal hagués atacat les portes de Roma. Mai sabem què hauria passat si el 10 d’octubre de 2017 la Declaració d’Independència de Catalunya no hagués quedat en suspens. El referèndum del primer d’octubre de 2017 va ser una victòria pels independentistes catalans, la vaga general de dos dies després va ser una altra batalla guanyada, però la pèrdua d’iniciativa ha estat el que ha propiciat, també, un seguit de derrotes, la majoria escaramusses judicials en les quals l’Estat Espanyol sempre tindrà la proporció de forces a favor. La història es repeteix, i sembla fàcil analitzar-la quan aquesta ha passat, però no quan hi ets.