Regles i valors

Després de veure una obra de teatre en què les treballadores d’una filatura són assetjades per l’encarregat, una amiga em va comentar que, fa cap a quaranta anys, treballava en una fàbrica on aquesta pràctica era habitual. Només és un cas entre una infinitud. Potser m’ha vingut al cap perquè l’amiga em va recordar que aleshores ningú parlava d’assetjament i, per tant, no en tenia consciència. Era una cosa que passava, res “anormal”. Hi va afegir que no només cap dona ho denunciava, per por a patir represàlies i fins perdre la feina, sinó que ni tan sols concebia tal possibilitat. Potser ni ho explicava per no ser recriminada: què havia fet per induir a tal comportament? Ho he dit en passat i, en fi, no serà perquè actualment, fins i tot en el cas de violacions, les dones que acusen d’abusos sexuals no es converteixin en les acusades de provocar-ho o, com a mínim, de consentir-ho. No caldria dir que, malauradament, també continua havent-hi assetjaments, i no només en el món del cinema, de la música o d’altres espectacles, sinó en fàbriques, oficines, comerços, centres de l’administració pública, redaccions de diaris i tota la resta del món laboral i social.

Quina és la diferència? Que, amb l’ús del nom, hi ha la consciència del que és un assetjament. Que almenys una part de la societat considera que és inacceptable moralment, i denunciable, que una persona s’aprofiti del seu poder, sigui quin sigui, per abusar sexualment d’una altra. Té a veure amb allò que, en un comunicat emès en resposta a l’acusació d’assetjament sexual per part de nou dones (vuit de les quals mantenint el seu anonimat) recollida en un article d’Associated Press, Placido Domingo ha reconegut: “Les regles i valors pels quals avui ens regim, i hem de regir-nos, són molt diferents de com eren en el passat.” Tanmateix, són regles i valors fràgils pels quals s’ha de lluitar cada dia en el qual són qüestionats, sigui en nom de la llibertat sexual (a costa de qui la perd?) o en contra del feminisme que, diuen, ha pervertit el fluir “normal” de les relacions entre homes i dones. De fet, s’han de lluitar tenint present que els abusos sexuals formen part de l’exercici del poder que usa, explota, esclavitza i destrueix els cossos. Aquesta és la regla dominant, sistèmica, i per això els “nous valors” sovint són només aparents: abusar de l’altre és la norma perseverant. També és per això que el feminisme és un humanisme.