Mentrestant, els comptes

El que passi a la tardor marcarà un nou punt d’inflexió en el camí d’aquest país. L’11-S, l’independentisme haurà de tornar a demostrar que segueix fort. I més fort que mai. També a finals del mateix mes sabrem si Pedro Sánchez és investit i per qui, o si tot acaba en unes noves eleccions espanyoles. A l’octubre, pocs dies després de l’1, tot indica que coneixerem la sentència, i la resposta que entre tots siguem capaços de donar serà una fotografia força clara d’on som, d’on volem anar i de la capacitat que tenim per arribar-hi. La gestió del mentrestant, que si se’ns està fent llarg ja podem prendre paciència, també és fonamental. El govern Torra-Aragonès està tocat, i si no aprova els pressupostos del 2020 estarà tocat i enfonsat i el president haurà de convocar eleccions, ho vulgui o no. Si l’any passat el soci preferent era la CUP, aquest cop el vicepresident apunta als comuns i no descarta el PSC, que podria donar-hi suport amb la condició que el president Torra convoqui eleccions. Fins a quin punt l’aprovació dels comptes és determinant? Convenen a l’independentisme uns nous comicis ara? L’abstenció d’ERC en la investidura de Pedro Sánchez es repetirà? Hi ha en joc els comptes catalans? I la mobilització de la Diada, quin impacte tindrà en tot plegat? Governar bé per eixamplar la base pot ser transcendental, però, a quin preu? En qualsevol moment aquest mentrestant pot saltar pels aires. Per sort o per desgràcia.