El peatge espanyol

Són bons, aquests espanyols. Mentre aquí estem entretinguts dia sí i dia també amb aquesta mania que ens ha agafat ara que hem d’anar a eleccions com a reacció a la sentència de l’1-O, a Espanya ja fa dies que el ministre Ábalos els té entretinguts amb una altra qüestió. El ministre en funcions de Foment (ara tot és en funcions, a Espanya i em sembla que aquí també) va posar sobre la taula la setmana passada la possibilitat de posar peatges en algunes autovies de l’Estat. El ministre va fer la reflexió que les autovies “són l’única infraestructura en matèria de transport on l’usuari no paga res”, va explicar que el seu cost de conservació supera els 1.100 milions d’euros anuals, i va deixar anar la possibilitat d’establir-hi “un peatge simbòlic”. No es pot pas negar que l’entreteniment d’Ábalos (suposo que perquè els espanyols no s’adonin que fa mesos que no tenen govern) ha estat un èxit. Fa dies i dies que els diaris espanyols obren portades escandalitzats amb la possibilitat que hi hagi peatges. I l’incombustible i mai prou ben valorat periodista Lluís Martínez fa dies que les recull i me les fa arribar. Són sensacionals. “Oposició total als peatges: l’economia flaquejarà”, deia ahir a portada La Nueva España d’Astúries. Els arguments són brillants. “Si s’arriba a aprovar la mesura, caldria pensar en la pèrdua de competitivitat de l’economia espanyola”, deia el Diario de León la setmana passada. A la tertúlia dels matins de TVE argumentaven l’altre dia que a Madrid no hi pot haver peatges a les autovies perquè “es formarien cues i embussos als peatges”. I a La Tribuna de Cuenca ridiculitzaven l’argument del ministre en el sentit que els usuaris han de pagar les infraestructures que utilitzen dient que “si fos així, les comunitats d’interior no hauríem de pagar ni un euro del manteniment de fars i ports”. Són bons, aquests espanyols. “Les autovies són un símbol més de l’estat del benestar que ha de resistir a la pressió de les retallades”, concloïen a El Correo Gallego. No em negaran que, vist des de Catalunya, especialistes com som a empassar-nos peatges, si no fos que n’hi ha per plorar, tot plegat és un tip de riure. I un altre bon argument per anar passant. Unilateralment o no.