Contra la naturalesa

Acaba d’estrenar-se La casa de verano (Les estivants), la nova aportació de Valeria Bruni Tedeschi a una autobiografia imaginària encetada fa quinze anys amb C’est plus facile pour un chameau..., en la qual l’actriu i directora franco-italiana reflecteix un complex de “nena rica” que sembla perdurar en el temps, però expressat de manera més àcida. Tant és així que en aquesta seva nova pel·lícula mostra com la família imaginària (però a la vegada tan “real” que, entre els seus membres, hi ha personatges interpretats per la mare i per la filla de Bruni Tedeschi, que, a més, hi encarna una actriu i directora que prepara un film mentre viu una crisi en ser abandonada inesperadament pel seu home) explota els criats, a més de desprendre un aire decadent enmig dels seus secrets i conspiracions. A la casa d’estiueig a la Costa Blava d’aquesta família tan real com imaginària, hi arriba Nathalie, una guionista interpretada per l’actriu i també directora Noemi Lvovsky, amiga de Valeria Bruni Tedeschi i, de fet, col·laboradora en tots els seus guions. Imagino que Lvovsky va escriure per al seu personatge una reflexió en principi adreçada al marit de qui pot considerar-se una doble de Carla Bruni, de manera que ell seria una mena de rèplica de Nicolas Sarkozy. Així comença aquesta reflexió: “La dreta sap que la naturalesa és més forta que els humans i hi està d’acord. L’esquerra sap que la naturalesa és més forta que els humans, però no hi està d’acord.” I continua: “L’esquerra, que sempre perd, té la força de la desesperació. I en un esforç que dura segles i segles, milers de persones han fet aportacions minúscules amb les quals la humanitat aconsegueix pal·liar les injustícies naturals de la seva condició.” Hi vaig rumiant. També en el fet que l’interlocutor de Lvovsky diu que hi està d’acord. Que tothom hi està d’acord... encara que “naturalment” depredi.