A la tres
Ras i curt
“Determinades càbales sobre com serà la sentència del Suprem i què cal que els presos facin després són ara debats vergonyosos
No deixa de ser curiós. No hi ha ni sentència del Suprem sobre l’1-O (i si hem de fer cas de la separació de poders tan evident que hi ha a l’Estat espanyol sembla que no hi serà fins després de la Diada, i que fins i tot es podria ajornar uns mesos més si hi ha eleccions generals); no hi ha ni sentència, deia, i ja fa dies que llegeixo càbales i més càbales periodístiques (i polítiques) sobre si postjudici i postsentència hi ha d’haver un indult, una llei d’amnistia general, una reforma del Codi Penal o ves a saber què. L’amnistia, diuen (diuen, diuen, diuen), sembla descartable perquè requereix un tràmit parlamentari complicat sobretot perquè pressuposa que els partits polítics que votin la llei estaran admetent que va ser un error judicialitzar el cas català. L’indult, diuen (diuen, diuen, diuen), és complicat perquè requereix passar pel Consell de Ministres, perquè requereix el vistiplau de la sala d’indults del mateix Suprem i perquè el rei finalment l’ha de signar. I ara ja hi ha qui diu (diuen, diuen, diuen) que una possible solució (de fet, els comuns l’han proposada obertament, de la mateixa manera que Iceta en el seu moment va parlar d’indults) seria una reforma del Codi Penal que aclarís què és sedició i què és rebel·lió i que ho fes en uns termes que no s’assemblessin als de l’1-O. I encara hi ha qui diu (diuen, diuen, diuen) que, vista la complicació de tot plegat, podria ser que el Suprem optés per una sentència no tan dura com tothom preveu per facilitar la sortida dels presos polítics en poc temps. A mi em sembla una mica vergonyosa, tota aquesta discussió sobre què passarà jurídicament després de la sentència, més enllà de la reacció ciutadana i del govern. Em sembla que tots plegats, quan fem aquestes càbales (perquè les fem tots) hauríem de prendre bona nota de la piulada que aquesta mateixa setmana ha fet Josep Rull. Ras i curt. “Assistim amb perplexitat al debat sobre si la condemna serà ‘dura’ o ‘tova’. Un sol dia a la presó (i hi portem quasi dos anys) per haver exercit drets fonamentals, és ignominiós.” No em sembla que hi hagi d’afegir res més.
