L’antena de Sant Pol

Sant Pol de Mar (que també és Sant Pol d’amar) ens marca moltes hores, sobretot la de la coherència, i no parlo ara dels herois del 1714. Llegim a la imprescindible compilació històrica dels germans Sauleda que el 1890, Josep Tobella es fa enfrontar ell sol a la totpoderosa Compañía del Ferrocarril. Es va plantar a la via i va aturar la locomotora dipositant-hi la vara d’alcalde, símbol de la representació del seu poble. Un poble que veia impotent com en nom del progrés s’atalussava sense miraments un espai natural i s’impedia la necessària activitat pesquera. Amb la perspectiva d’un segle d’impactes positius i negatius, encara avui podem debatre sobre la nocivitat o no d’aquell esquinçament de la costa, però el cas és que l’alcalde, sense tanta perspectiva, va fer el que havia de fer: erigir-se en la veu dels ciutadans. Segur que l’acció —que li va costar tres anys de desterrament— va servir, com a mínim, per a un replantejament del projecte de reforç de les vies pensat des de Madrid. Avui un altre ajuntament actua amb la mateixa coherència i també para els peus a la totpoderosa operadora Movistar, que pretén instal·lar una antena de set metres d’alçada al bell mig de Sant Pol. Molts ciutadans s’hi enfronten perquè veuen com també en nom del progrés l’administració continua deixant-los sempre a mercè de les grans companyies. S’ha aturat la primera entrada dels operaris al terrat d’una finca particular i la gent continuarà emetent senyals d’alerta per si s’hi acosten: saben que la llei va a favor de l’operadora i que si aquesta aconsegueix instal·lar-hi ni que sigui una part de l’artefacte serà molt difícil aturar l’obra, encara que no tingui llicència. Confesso la meva incapacitat per valorar la nocivitat de l’electromagnetisme, però davant de l’evidència que es tracta d’un partit entre David i Goliat —amb l’àrbitre sovint assegut al consell d’administració de Goliat— i que hi ha un turó a fora del poble on s’han instal·lat les altres operadores, tot fa pensar que l’hora bona de Sant Pol no la marca Movistar sinó la biòloga Núria Marín i altres professionals independents implicats en el conflicte. Basen la seva posició en consideracions de reactivitat de l’organisme humà, però també en l’exasperant deixadesa de responsabilitat de molts polítics que s’escuden en una normativa del 1998, totalment obsoleta, i obvien les actuals recomanacions del Parlament Europeu i dels seus comitès científics.