I ens donen lliçons!

Es veu que aquesta setmana vinent el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, farà públic un programa “obert i progressista” per governar Espanya. Caram. El desaparegut Sánchez (no sé si és normal, anar-se’n de vacances sabent que ni hi ha nou govern constituït ni se l’espera) sembla que ens entretindrà uns quants dies més fent veure que busca un acord amb Pablo Iglesias mentre pressiona Albert Rivera, que és aquest líder polític que encara que sembli impossible fa més dies que està desaparegut que Sánchez. Preparin-se que, com que aquesta setmana vinent comença d’alguna manera el nou curs polític, sentirem a dir dia sí i dia també allò que només queda un mes de marge per a l’acord i que, si no, hi tornarà a haver eleccions a Espanya. Cert. Si Sánchez no aconsegueix ser investit, el rei (ai, el rei!), el 24 de setembre dissoldrà les Corts espanyoles i el 10 de novembre hi tornarà a haver eleccions. Les quartes en quatre anys! Quatre! Una situació sense precedents a les democràcies occidentals. Cap mena de vergonya aliena, es veu. Al contrari. El govern espanyol encara es permet anar pel món donant lliçons de democràcia. Són bons. Sentirem a parlar molt, els deia, d’aquest mes de marge que els queda. Curiosament, però, ningú parla dels mesos i mesos de paràlisi acumulada. Eleccions el 2015, el 2016, una moció de censura pel mig –el juny del 2018–, mesos de paràlisi perquè no s’aprovaven els pressupostos, una nova convocatòria electoral l’abril passat, una campanya electoral... i ara hi tornaran. No és que falti un mes perquè es convoquin noves eleccions: és que ja n’han passat quatre des de les darreres generals i la inactivitat és total. M’estranya, que els senyors de l’Ibex ho permetin i encara no hagin fet abaixar el cap al líder de Ciutadans, una formació que va néixer i van finançar justament per això, per garantir l’estabilitat a Espanya quan a les grans formacions polítiques els faltés una crossa. Descartat Iglesias (es veu que és massa amic dels independentistes, ja té nassos), ara la pregunta és: qui dels dos aguantarà més, sense moure’s, Sánchez o Rivera?