El joc dels despropòsits

Un paperàs. Això és el que han fet (estan fent, de fet) tots plegats, tots, amb el capítol aquest dels migrants de l’Open Arms. Després de dies i dies de bloqueig a alta mar en unes condicions lamentables, i després que tots els governs (especialment l’italià) se’n rentessin les mans, surt Pedro Sánchez (ja ha tornat, de vacances?) i s’ofereix a acollir (conjuntament amb Alemanya, França, Luxemburg i Portugal) part dels passatgers de l’Open Arms. No va ser fins després de més de vint dies de viure en condicions inhumanes, i després que un jutge italià va autoritzar a evacuar els primers passatgers, que el govern espanyol va començar a moure’s. “Quan la situació es va fer insostenible vam decidir enviar-hi el vaixell Audaz de l’armada espanyola”, explicava orgullosa aquest cap de setmana la ministra de Defensa en funcions, Margarita Robles, en una entrevista en una televisió estatal. Quan, ministra, va ser “insostenible” la situació a l’Open Arms? Al cap de vint dies? A mi em sembla que d’insostenible, la situació ja ho devia ser des del primer dia, no? Però vaja... La qüestió és que, finalment, l’Audaz, un vaixell de 93 metres d’eslora i amb una cinquantena de tripulants, va salpar de Rota (Cadis) cap a l’illa de Lampedusa, on l’Open Arms estava fondejat a un quilòmetre de la costa i les platges plenes de turistes. No és pas precisament ràpid, això d’anar de la base de Rota a Lampedusa. Però, ai las, què passa quan el vaixell de l’armada espanyola hi arriba? Doncs que va i no pot atracar al port de Lampedusa perquè és massa gran i no hi cap. Mare de Déu, quina planificació! L’armada espanyola, que és aquella que ja se sap que fabrica submarins que no floten, va i hi envia un vaixell que no cap al port de Lampedusa. I per això ahir, tot just ahir, finalment l’Audaz (audaç, segur?) va poder atracar a Sicília, on havia previst recollir els finalment quinze (quinze!) migrants dels quals Espanya es farà càrrec. Brillant operació, la de tots plegats. Era necessari, tot plegat? Em passen pel cap molts adjectius, sobre l’operació (improvisada, electoralista, maldestra, matussera, ineficaç...) però en cap cas el d’audaç.