27-S, Fridays For Future

Fridays for Future és el moviment mundial dels joves que han comprès que la crisi climàtica ja és aquí, és aterridora, i reclamen actuacions immediates i decisives per a combatre-la, davant la passivitat d’adults i governants. Inspirats per la vaga de Greta Thunberg ara fa un any davant del Parlament suec, des del novembre passat han organitzat vagues cada divendres a tot el món. I el 27-S també hi han convocat els adults.

En parlo amb l’Aitor Urruticoechea, estudiant de tecnologies aeroespacials de 19 anys, i un dels portaveus de Fridays for Future a Barcelona, per a mirar d’entendre com ho viu ell, en l’aspecte personal. El resultat no pot ser gaire més colpidor.

Veu com, durant el transcurs de la seva vida, ens ve a sobre un col·lapse mediambiental que compromet el nostre futur com a espècie. Ell voldria un futur en el qual poder imaginar-se sense desertificació, ni fam, ni pujades del nivell del mar, ni refugiats climàtics. Però veu un futur en el qual no hi ha esperança per al seus fills o nets i en el qual la seva pròpia vida està en perill, ço que l’aterreix. I veu que tenim un marge de maniobra molt curt per a parar-ne els pitjors efectes, i veu que no fem res. Creu que, poc o molt, tothom és conscient del que ens ve a sobre, però, alhora, tothom sembla estar molt còmode continuant com si res. Alguns resignats. Altres esperant una tecnologia “màgica” que ens salvarà.

Viu amb impotència que ells, que en patiran totes les conseqüències, no són escoltats. I contempla les generacions dels seus pares i avis amb una barreja de fascinació, enveja, ràbia i sentiment d’injustícia. Ells han sigut molt afortunats: han pogut tenir l’expectativa que el futur seria millor que el passat. No serà així per a l’Aitor i els de la seva generació: la primera en tota la història de la humanitat per a la qual el futur serà molt pitjor que el passat. Creu que aquestes generacions haurien de voler deixar un planeta habitable, i que haurien d’actuar de forma decisiva ja, però no ho fan. Si tot això et revolta, i vols que tot canviï, aquest 27-S tens una oportunitat.

Un dels principals frens a l’avenç de qualsevol causa, és la sensació que sigui minoritària: som animals socials i ens agrada ser acceptats pels grups als quals pertanyem. Si una causa és minoritària, a molts els costarà demostrar públicament el seu suport. Però si és percebuda com a majoritària, la situació gira com un mitjó, ens traíem la cotilla mental i li donem ple suport. Aquest és el repte per al 27-S: que hi anem tots i totes els que estem preocupats per la crisi climàtica, joves i adults, a tot el món, per tal que ens puguem reconèixer, comptar-nos, comprendre que no estem sols, i que els polítics puguin prendre nota que han de convertir aquesta lluita en la prioritat màxima.