L’oportunitat

Ho deia ahir la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, en una entrevista a Catalunya Ràdio: “Es tracta de recuperar la iniciativa i tornar a ser propositius, malgrat la repressió.” Té raó. Som en un moment en què el moviment independentista, pel que sigui, però sobretot per la repressió rebuda (a vegades tendim a culpar-ne només les picabaralles polítiques, sense tenir en compte que la repressió hi té molt a veure), ha perdut la iniciativa. I el cert és que l’havia dut molt temps. El 9-N del 2014 el govern Mas va ser capaç de dur la iniciativa amb un “procés participatiu” que el govern espanyol no se’l va creure fins que el va tenir a sobre. I el govern Puigdemont va fer el mateix el 2017, celebrant un referèndum pel qual es van fer servir unes urnes que van aparèixer d’un dia per l’altre sense que milers i milers de policies les veiessin venir. La iniciativa era en aquest costat i hi havia un objectiu comú, probablement les dues coses que ara trobem a faltar. Catalunya decidia, Espanya reaccionava. I ara, si s’hi fixen, estem tots pendents de què passarà amb la sentència de l’1-O, si hi haurà govern a Espanya o si ens pagaran les bestretes. L’acció és a Espanya; la reacció, a Catalunya. Té raó Paluzie quan diu que la Diada d’aquest any és una gran oportunitat; perquè és l’ocasió de recuperar la iniciativa. Que enyorem aquelles diades en què hi anàvem amb un somriure d’orella a orella i ens agafàvem de les mans de nord a sud del país? I tant! El bany de realitat ha estat molt dur. No només perquè l’endemà de l’1-O ens vam adonar que l’Estat no volia dialogar (ingenus de nosaltres, potser sí) sinó perquè ara sabem que, a més, és venjatiu i repressor. I és per això, perquè hi ha gent a l’exili i a la presó, que es faria molt estrany que enguany ens fes mandra anar a la Diada. Hi tenim dret, a deixar de defensar allò que defensàvem sabent el preu que n’hem pagat? I, és clar, hi tenen dret, els partits polítics, a no posar-se d’acord amb un objectiu comú, amb un 9-N, un 1-O o el que hagi de ser ara? A mi em sembla que no. I que per això la Diada ha de ser una manera de prendre la iniciativa. Si no, serà difícil que ho fem quan arribi la sentència de l’1-O.