La resposta humanitària davant les migracions

La societat catalana històricament ha sabut acollir i integrar els diversos fluxos migratoris que han arribat al país, una terra de pas, al llarg dels segles. Aquest fenomen no és, doncs, gens nou i forma part ja de la nostra mateixa idiosincràsia social. 

 Amb tot, en el debat actual al voltant de la resposta humanitària que cal donar a les migracions i al model d’integració que hem d’oferir, s’hi sumen ara alguns estats d’opinió i missatges amplificats per les xarxes socials que qüestionen els pilars bàsics dels Drets Humans. Fan una crida oberta al tancament de fronteres, a l’enduriment de les mesures dissuasives, a la no aplicació del Dret Internacional Humanitari, o simplement llancen l’acusació infundada d’un abús per part de la població migrada dels recursos de l’estat del benestar. Malgrat això, no hem d’oblidar el nostre mandat humanitari respecte d’aquestes persones que han decidit deixar-ho tot enrere i refer la seva vida. Perquè la tendència és imparable: el 2018 prop de 258 milions de persones van migrar –el 3% de la població mundial–, xifra que significa un creixement del 50% des de l’inici del mil·lenni, segons les Nacions Unides.

En aquest context,  l’any passat, la Creu Roja va atendre en una operació humanitària a Barcelona i a Catalunya prop de 5.000 persones migrades de les gairebé 60.000 que van arribar a les costes del sud de la Península. Les persones ateses passaven per un procés de derivació en el qual se’ls prestava assistència mèdica, jurídica, i se’ls donava alimentació i allotjament en cas que es tractessin de persones en situació greu d’exclusió social. Cal destacar, a més, el gran treball que realitzen a les costes d’Andalusia Salvament Marítim i el voluntariat de la Creu Roja, els quals porten molts anys atenent amb gran professionalitat i expertesa els milers de persones que hi arriben. 

Quant a les persones sol·licitants d’asil, a l’Estat el 2018 se’n van tramitar més de 55.000 sol·licituds, un 77,5% més respecte del 2014, xifra que es preveu que arribi a les 75.000 demandes el 2019. A Catalunya, la Creu Roja va atendre en una primera acollida 3.882 persones, mentre que va atendre 794 persones i va oferir l’acollida temporal en 250 places en 10 municipis catalans. En la fase d’integració, que es fa en 38 municipis, va atendre 879 persones sol·licitants d’asil, principalment provinents de països com Veneçuela, Colòmbia, Síria, Hondures i El Salvador. Volem destacar el suport de desenes de municipis i associacions i persones als municipis que fan una tasca imprescindible per aconseguir una bona integració d’aquestes persones. 

Enguany, des de principis d’agost, i a petició de la direcció general d’Atenció a la Infància, la Creu Roja gestiona un dispositiu d’atenció humanitària immediata per a adolescents i joves estrangers sense referents familiars per atendre les necessitats més bàsiques dels menors que arriben a Catalunya. Aquest és, per tant, un altre dispositiu clarament humanitari que està pensat per atendre amb dignitat durant una primera atenció sociosanitària de 24 hores els d’infants i joves que acaben d’arribar a casa nostra i es troben sota la tutela de la Generalitat de Catalunya, com a pas previ al seu ingrés en els centres habilitats. 

Amb totes aquestes accions de caràcter humanitari, la Creu Roja mira de pal·liar situacions d’emergència que, ben mirat, tots sabem que al cap i a la fi requereixen solucions estructurals que han d’ajudar a ampliar les millors respostes possibles de la nostra societat per a una acollida i integració més efectiva de la nova ciutadania. Per humanitat!