Calor lletja

Alguns diran que no hi ha calor bonica. Jo dic que hi ha una calor lletja, més lletja que les altres, i que aquesta calor es manifesta l’última setmana d’agost i les dues primeres de setembre. Fins cap allà l’Onze, data sensible. Té de diferent de les altres calors de l’estiu que aquesta fa segregar una suor que pica a la pell com petites mosques. Les mosques reals es fan presents. Avui, divendres, n’he vist unes sobrevolant una parada de carn, al mercat. Funesta presència. Una altra mirava de penetrar en una pinya partida per la meitat, a la verduleria. L’esforç era inútil: el tall de pinya estava protegit per una membrana de plàstic. Què farem quan hagin prohibit totalment els plàstics? Les mosques estan molt pendents de la restricció. Una tercera em voltava pel cap. L’espantava, i tornava. Les mosques aprecien tots els sabors: la pinya dolça, les figues de coll de dama i també les humitats salades de la pell humana. En tot l’estiu no havia vist cap mosca. Ha hagut de venir el final d’agost i el principi de setembre. Abans-d’ahir o l’altre va ploure de gust. El refrescament de l’aire va ser una il·lusió passatgera. Aquella pluja ha situat a l’aire petites gotes en suspensió que fan l’efecte de lupa sota el sol. És la calor lletja. Si les mosques revifen, les aus se’n van espantades. L’home del temps acaba de dir que les orenetes, les cigonyes i altres volàtils han començat avui una evacuació sobtada. Fugen esperitats de la calor que no ofereix cap confort. Com que no podem fer com els ocells perquè la casa la tenim aquí, ens tornem també enganxosos i inclements. Venint del mercat, una senyora que a penes conec m’ha explicat les penes pròpies i m’ha recitat una poesia. Un senyor que sí que conec m’ha descrit amb tot detall un viatge que acaba de fer per un país oriental la capital del qual hauria de consultar en un mapa perquè no em sona gens ni el país ni la capital. Li he suggerit de posar-nos a l’obra. M’ha dit que ha passat tanta calor als paratges visitats que aquí tot li és fresca, i ha continuat amb l’exposició de l’itinerari sota el sol inclement i amb la mosca al nas i a l’orella.

Tornem de vacances quan la calor es fa lletja. Els polítics, també. Alguns s’han mantingut actius tot l’agost, però de la majoria no se n’ha sabut res en tot el mes. Potser alguns dels que tornen ho fan refrescats i amb el propòsit d’esmenar les atzagaiades que han proferit tot l’any. Es troben amb l’impacte de la calor lletja, i reincideixen. Tan bé que estàvem els que no ens hem mogut de lloc. Haurien de dilatar les vacances. Fins passat l’Onze? Per exemple. O mantenir-se en silenci i inactius fins que la calor lletja es desactivés, plogués, refresqués i les mosques sucumbissin. Fins llavors, cap decisió, cap paraula, cap més esguerro.