Raons per anar a la Diada

Per què no hauríem d’anar aquest any a la manifestació de la Diada a Barcelona? Què ha canviat des de la consulta d’Arenys de Munt i des de les primeres grans manifestacions del juliol del 2010 i de la Diada del 2012? Cert, des de llavors han passat un munt de coses. La més important és que s’ha fet un referèndum el resultat del qual no s’ha aplicat i que la repressió de l’Estat s’ha acarnissat en polítics i ciutadans; tenim gent a la presó, uns quants més amenaçats d’anar-hi i gent a l’exili. Però tot plegat, amb els errors i els encerts dels que han dirigit el procés durant aquests deu anys, ha fet variar ben poc les raons que ens van dur, a milers de ciutadans, a totes les grans manifestacions de la Diada des del 2012.

Només cal repassar, per exemple, alguns dels 100 arguments per dir sí a la independència que vam publicar a El Punt Avui just quan faltaven cent dies per a la celebració de l’1-O.

Aquí en tenen uns quants agafats a l’atzar per refrescar la memòria i esboirar els dubtes que puguin tenir:

1) Per poder recuperar l’estat propi que ens van arrabassar fa 300 anys. 2) Per tenir les eines per garantir el progrés de Catalunya sense els condicionants polítics i econòmics del lligam amb Espanya. 3) Per aturar l’espoli fiscal que ofega el nostre creixement, el famós tren amb 43 milions d’euros que surt cada dia cap a Madrid i que no torna. 4) Perquè som una nació amb més de mil anys d’història. 5) Perquè tenim dret a decidir el nostre futur segons el dret internacional. 6) Perquè obtindrem el respecte que Catalunya es mereix al món com a nació històrica. 7) Perquè el català pugui tenir tota la protecció i la promoció que es mereix. 8) Perquè així podrem deixar d’anar pel món havent de donar explicacions sobre els nostres anhels, història, llengua i cultura, que no és poca cosa. 9) Per poder tenir seleccions esportives pròpies. 10) Per poder tenir unes infraestructures com cal...

I així podríem continuar fins a acabar-nos de convèncer de per què hem de ser a Barcelona per la Diada. I si els queda algun dubte, només cal que pensin en els presos polítics i els exiliats i en la repressió de l’Estat. A mi això m’aclareix la ment de cop.