Full de ruta
Suspesos com a vianants
En un moment o altre, tots ens queixem dels automobilistes, els motoristes, els ciclistes i els conductors de tota la nova generació de vehicles de carril bici. Però si blasfemem perquè condueixen malament, són imprudents o vulneren el codi de circulació, què hem de dir dels vianants? Tenim prou criteri per moure’ns amb seny, prudència i educació. Sabem complir certes normes no recollides en cap codi, però recolzades en el menystingut sentit comú? La veritat és que en ple període de vacances, en què la gent va i ve sense parar, es troba a faltar una mica de consciència del que representa ser vianant. Per exemple hi ha el que no entén que, a un vianant, se l’avança pels laterals, i no empenyen-lo. I molt menys quan es tracta de gent gran. Són els que creuen que, al que camina més ràpid, la resta se li ha d’apartar. Mistake. Hi ha també el que té tendència a aturar-se quan travessa una porta d’entrada o sortida en un espai públic sense parar compte que darrere hi ve més gent. Quan se surt, si un vol aturar-se cal fer el clàssic pas al costat. Aquesta mateixa situació es fa crònica quan la persona humana es desplaça per una escala mecànica i s’atura en arribar a dalt. Pot haver-hi petites topades. Res greu, però és molest. A l’estiu, circular per la platja té molt a veure amb el nostre instint natural de delimitar territori. Però, compte! Hem de plantar el para-sol, les cadiretes i les tovalloles deixant prou distància amb els veïns perquè es pugui entrar i sortir del mar sense haver de fer ziga-zagues per cossos i matalassos inflables. Si ens movem per aeroports i estacions on la gent ha de passar control, una i altra vegada es repeteixen les mateixes escenes. La gent fent cues força estona i que, quan li demanen el bitllet, l’ha guardat tan bé que ha de regirar tot l’equipatge per trobar-lo. Una nova contribució a la lentitud dels tràmits per embarcar. I és que el perill no s’acaba al volant, fer un tomb també pot ser arriscat.