Pedro Sánchez

En la crisi del PSOE del 2016, Pedro Sánchez va lliurar la seva acta de diputat i va deixar vacant el seu escó hores abans de la votació d’investidura de Mariano Rajoy. Després de la pèrdua de poder orgànic al partit, Pedro Sánchez va fer una gira amb el seu Peugeot 407 en què va visitar militants de base en diferents punts d’Espanya. A tots els deia que més aviat que tard seria president del govern. Ningú se’l creia. També li va dir molt convençut a Carles Puigdemont quan el va visitar a la Generalitat. En la roda de premsa posterior al Palau li vaig preguntar: “Vostè serà president?” Em va malmirar. “Ho dubta?”, em va contestar. Mai havia vist un polític tan segur d’ell mateix envalentir-se en hores baixes. Des de llavors, Sánchez va perdre unes eleccions generals davant Rajoy. Va ser menystingut pels barons del seu partit, inclòs per Felipe González, que encara no li dona la seva benedicció oficial, i va caure en les enquestes de credibilitat i de popularitat.

En hores baixes va presentar la moció de censura en contra de Rajoy i la va guanyar, ja que va aconseguir posar d’acord gairebé tots els partits en contra de Rajoy i convèncer-los que era urgent que Mariano Rajoy sortís del govern. Va tardar i va convocar eleccions per al 28-A. Les va guanyar sense majoria i heus aquí que des d’aleshores ha aconseguit dividir els partits que el van ajudar a treure Rajoy de La Moncloa. Ha dividit Ciutadans, uns a favor de donar suport al PSOE i uns altres, en contra. Per la mateixa raó ha dividit Unides Podem i ha desmuntat el Partit Popular, i fins i tot l’independentisme català, amb ERC favorable a una abstenció i JxCat en contra de la seva proclamació en la investidura.

L’historial polític de Pedro Sánchez el fa un polític diferent. De tot plegat li queda la demostració –fet que no serà gaire difícil– de poder ensenyar davant d’una probable repetició d’eleccions el dia 10 de novembre que l’Estat espanyol és un caos. Que cal votar-lo a ell o el país se’n va a la ruïna. Una estratègia que fins ara li ha anat de cara i que comporta molt de risc en uns moments en què la incertesa està a l’ordre del dia.