Estiu calorós i sec

A Santa Coloma de Farners i a totes les comarques gironines, aquest estiu ha estat especialment sec i calorós. Ja a finals de juny, vàrem patir una onada de calor en què, durant uns quants dies, la temperatura va arribar a 40 graus. Després, el mes de juliol i agost, tornàrem a tenir noves calorades que de nou superaren els 40 graus. No és normal que tants dies se superin aquestes temperatures extremes. Això ho hem de tenir molt present. Perquè, si no és normal, és que alguna cosa falla i, si falla, hi hem de posar remei. Del contrari, la anormalitat esdevindrà normal i molt possiblement els dies de més de 40 graus augmentaran any rere any.

Aquesta calorada meteorològica va tenir el seu pròleg en la pujada de temperatura política que va sofrir la ciutat de santa Coloma de Farners els dies 13, 14 i 15 de juny. El grau màxim de temperatura es va produir el dia 15 de juny al migdia, a la sala de plens de l’Ajuntament. Després, cap a les 11 de la nit, la temperatura va començar a baixar. Continua, però, força calenta. A veure si les pluges de tardor ho temperen una mica tot.

Si a l’onada de calor hi afegim uns mesos totalment sense pluja, la cosa és més greu del que pot semblar. A finals d’agost, a Santa Coloma de Farners, durant tot l’ any havia plogut 256 litres, segons l’observatori d’ en Pere Serra. Aquesta quantitat de pluja és molt inferior al que tocaria. La mitjana del municipi és d’uns 800 litres anuals. Han passat vuit mesos i estem molt menys d’una tercera part. Aquesta manca d’ aigua, provinent del cel, ha fet que els horts de les feixes de can Malladó i totes les del costat de la riera no hagin produït res. Pràcticament, totes les tomaqueres, enciams, pebrots... s’han mort per manca d’aigua del cel i també per manca d’aigua de la riera, que, com molts estius, baixa quasi seca per no dir seca del tot. És clar que feixes enllà algú omple basses i, malgrat la manca de pluges, pot regar tots els planters. A mitjan agost, es va deixar anar aigua del Pasteral uns quants dies. Però aquesta no és la solució. Cal dir quina és la solució?

La manca de pluges d’aquest estiu no només l’han notada les terres i els boscos sinó que també ho ha notat la carència d’unitat estratègica dels nostres partits polítics independentistes. Mai aquesta manca d’unitat no s’ha verbalitzat tan obertament. Ara, a les portes de l’11-S, sembla que es perfila alguna cosa positiva, però es tem que serà una simple tempesta d’estiu, no pas una llevantada que ho regui tot, purifiqui l’ambient, i assaoni els camps i les ments. Hi ha la temença que tot plegat sigui una tempesta seca de molts llamps i trons i poca pluja. Haurem de continuar esperant la possible llevantada que es produeixi després de la sentència dels nostres presos polítics. Si ni així arriba, la cosa pinta molt malament.