Acarnissament

Déu-n’hi-do, si un s’hi para a pensar, les coses que ahir es van saber durant l’acte d’obertura de l’any judicial que (quin mal d’ulls que em va fer) es va celebrar justament a la mateixa sala del Suprem on mesos enrere vam veure asseguts els presos polítics catalans. La primera, que la sentència de l’1-O és a la cantonada, ja que no pensen esgotar els dos anys de presó preventiva que s’esgoten el dia 16 d’octubre. La segona, que la sentència serà dura. Per què, si no, la fiscal general de l’Estat, María José Segarra, davant d’un rei impassible (el d’Espanya), ens ha d’advertir que les decisions dels jutges han de ser “respectades i acatades”? “Tots tenim l’imperiosa obligació d’acatar la sentència que es dicti, sigui quina sigui”, va reblar. Vostès creuen que si la sentència s’intuís absolutòria, com aquí tots voldríem, s’hauria fet aquest advertiment? Què van fer, doncs, ahir: una advertència? Temo que sí. Que com que la sentència ja està en un “estat avançat” de redacció i saben que no serà tova (no sé per què faig servir el terme tova, si tova a hores d’ara ja no ho seria ni una absolució), posen la bena abans de la ferida i l’advertència sobre la taula. Però de tot el que vam saber ahir, que déu-n’hi-do com els deia al principi, hi ha una cosa que a mi em va deixar perplex, per no dir amoïnat o indignat. I és aquesta insinuació de la fiscal general de l’Estat en el sentit que els presos estan rebent tractes de favor als centres penitenciaris de Catalunya. Com que les autoritats de la Generalitat de Catalunya, entre elles el director general d’Institucions Penitenciàries, han mostrat el seu rebuig a la presó provisional, diu la fiscal general que “això podria posar en qüestió les condicions de tranquil·litat i imparcialitat que necessàriament han de concórrer en les autoritats i funcionaris de l’administració penitenciària”. A la fiscal no li ha agradat que els presos rebin visites institucionals, que facin manifestacions públiques i que hi hagi concentracions davant de les presons, i per això obre la porta a la possibilitat que compleixin la condemna (i visca la presumpció d’innocència!) fora de Catalunya. Esfereïdor. No deu ser, senyora fiscal general, que el que és estrany és que siguin a presó, i no pas que rebin visites o que la gent es manifesti?